Resultats de la cerca

Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el segle XIII sinó a un de…

Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del Francès

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Argençola No ha tingut sempre la categoria de parròquia que té ara, sinó que fou sufragània de diverses parròquies El lloc d’Argençola i l’església apareixen documentats el 993 Deuria ser sufragània o simple capella rural de la parròquia de Sant Ramon de Subirana de Ferrans, per passar, abans del 1685, a sufragània de Sant Andreu de Castellnou de Bages actualment comparteix amb Sant Andreu la categoria de parròquia, bé que el fet que el 1361 aparegui un rector d’Argençola pot donar peu a pensar que durant el segle XIV hauria pogut…

Ja l’any 938 trobem esmentada aquesta capella dedicada a sant Pere Segons Bonnassie hi ha una deixa l’any 1049 d’un sester d’ordi “ad ipsa opera” que deixa entreveure que en aquestes dates devia construir-se un nou edifici, ja romànic Tal com es desprèn de diversos documents del segle XIV, era situada en el cementiri parroquial contigu a l’església de Santa Maria La capella consta que ja era derruida l’any 1665 Restes de les seves ruines podien haver estat les que no fa gaires anys encara podien veure’s al darrere de la fàbrica Sanmartí i que alguns estudiosos havien atribuït al primitiu…

Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una construcció feta a l’inici del segle XIII…

Sant Salvador es troba al poble de Vilalta, dins el vèrtex sud-oest de l’actual terme municipal de Vilanova de l’Aguda Depenia de l’església de Santa Maria de Ribelles No ens consten referències documentals directes d’aquesta església, però el terme de Vilalta ja apareix esmentat a partir del segle XII Concretament l’any 1176 Arnau de Vilalta dotà la seva muller Ermessenda amb l’honor que aquest posseïa a Vilalta, Palol i Guardiola El 12 d’abril de l’any 1418, Antoni Ponç de Ribelles, davant de les greus dificultats econòmiques en què es trobava, vengué al seu cosí Gispert de Ponts, senyor de…

Prop de Lavansa hi ha les ruïnes d’una capella, de la qual es conserva només part del mur sud, construït amb un aparell de carreuó escairat, disposat en filades uniformes i ordenades, que evoca les tecnologies pròpies de la construcció del segle XI També es poden observar vestigis d’un absis semicircular, orientat a llevant, que devia capçar l’única nau d’aquest edifici, que, si hom ha de jutjar pel gruix del mur, devia haver estat cobert amb volta de canó Malgrat constar en l’inventari d’esglésies de la Noguera fet per JM Gavín Gavín, 1982, vol 12, pàg 196, no ens ha estat possible…

Es troba situada a migdia del terme, molt a prop del castell de Miralpeix Segurament aquesta capella correspon a l’església de Santa Maria de Miralpeix, documentada per primera vegada en una visita pastoral del 1414 Els seus orígens són, però, molt més antics És probable que aquest temple fos la capella del castell de Miralpeix, esmentat des del 1057, en què el bisbe de Guislabert de Barcelona donà a Arnau d’Arloví el terme i la torre de Miralpeix per tal que el repoblés En el capbreu de la Pia Almoina del 1611 ja s’afirma que Santa Maria de Miralpeix és coneguda popularment com Santa Maria…

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya anomenada de Sant Jaume, al…

Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de Tomièras