Resultats de la cerca

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…

El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni…

Militant d’Unión del Centro Democrático UCD, fou secretari d’organització d’UCD-Mallorca entre el 1977 i el 1978, i membre del consell polític estatal d’aquest partit en 1978-80, a més de secretari general de les Balears 1979-80 En les eleccions preautonòmiques de l’abril del 1979 fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca, del qual fou vicepresident en 1979-80 i president en 1982-83 Així mateix, fou membre del govern preautonòmic, el Consell General Interinsular 1980-83, en el qual ocupà la conselleria d’indústria i comerç Participà en la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…

Estudià a Nàpols amb FDurante i Francesco Feo Es donà a conèixer amb música religiosa especialment una Missa solemne , que el féu cèlebre compongué òperes serioses, com La Sallustia 1731, i intermezzi còmics, de caràcter popular, per intercalar-los en els entreactes el titulat La serva padrona 1733, escrit per a la seva òpera seriosa Il prigioniero superbo 1733, assolí un èxit immens i fou representat per tot Europa a París, el 1752, provocà polèmiques Querelle des Bouffons Altres intermezzi seus són Livietta e Tracollo 1733 i Il geloso schernito d’atribució dubtosa, a més de l’òpera bufa…

El 1890 fou elegit diputat per Caernarvon, districte que representà 55 anys seguits al parlament Oposat a la guerra dels bòers, formà part, com a representant dels liberals radicals, del gabinet Campbell-Bannerman 1905, on fou president del Board of Trade Canceller de l' exchequer 1908, impulsà importants reformes socials llei sobre les pensions de vellesa, 1908, i llei sobre seguretat social, 1911, finançades amb un impost especial sobre les grans fortunes i sobre la propietat de la terra, el qual el parlament aprovà, malgrat l’oposició de la cambra dels lords Primer ministre el…

Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma…

Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…

Tenia per objectiu l’organització i difusió d’activitats musicals, com també la representació d’intèrprets i l’edició i difusió de fonogrames Les seves activitats es basaren en l’organització de tres cicles de concerts la “Temporada Musical”, també anomenada Euroconcert, al Palau de la Música Catalana, que constava de deu concerts en aquesta sala i dos més al monestir de Pedralbes, i que oferia una curosa programació, de nivell internacional i reconegut prestigi, centrada en la música de cambra el “Cicle d’Orgue” a la catedral de Barcelona, amb vuit concerts, i el cicle “Música i…

Diplomat per IESE, el 1949  fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de  Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya UIC, ha…