Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Joan Baptista Pons i Trabal
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el…
Alfred Pereña i Reixachs
Història
Política
Polític.
Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana…
Miguel V. Moreno
Història
Nom amb el qual fou conegut l’anarquista José Sánchez González.
Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de…
Casa de Misericòrdia de Barcelona
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona.
Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…
Nova Evangelització
Iniciativa impulsada pel papa Benet XVI per reevangelitzar Occident davant la secularització cada vegada més acusada de les societats tradicionalment catòliques.
El 12 d’octubre de 2010 la Santa Seu publicà una carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Ubicumque et Samper en què Benet XVI instituïa un nou dicasteri de la cúria romana, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per l’arquebisbe italià Rino Fisichella L’objectiu d’aquest organisme és reflexionar sobre com evangelitzar societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització També té com a objectiu estudiar i afavorir la utilització de les formes modernes de comunicació com a instruments per a la nova…
regió europea
Dret internacional
Unitat territorial de primer nivell definida per la Comissió de les Comunitats Europees, segons la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques (NUTS) que aquest mateix organisme ha establert.
N'hi ha un total de 65 regions 66 amb el territori francès d’ultramar Els Països Catalans dins d’Espanya constitueixen una regió europea l’Est, amb el 2% del PIB, el 2,7% de la superfície i el 3,2% de la població de la Comunitat Catalunya del Nord forma part de la regió de la Mediterrània L’Assemblea de les Regions d’Europa defineix com a regió europea tota entitat situada immediatament per sota del nivell de l’estat central dotada de representativitat política, assegurada per l’existència d’un consell regional elegit o, en cas que no n'hi hagi, per una associació o un organisme…
Miguel Ángel Gimeno Jubero
Dret
Jutge.
Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María…
Aḥmad ‘Alī Muḥammad Qurai‘
Política
Polític palestí, també conegut amb el nom d’Abu Ala.
Membre d’Al-Fatah des del 1968, seguí Yasser Arafat, en l’exili a Beirut i a Tunis Fou un dels negociadors palestins per als acords de pau d’Oslo Ministre d’indústria de l’Autoritat Nacional Palestina 1994-96, el 1996 fou elegit membre del Consell Legislatiu Palestí Després de la dimissió de Maḥmūd ‘Abbās, fou nomenat primer ministre de l’ANP al setembre del 2003 Mantingué tensions amb Arafat, i al mateix temps Israel i els EUA el criticaren per falta de fermesa en matèria de seguretat i ordre públic A la mort d’Arafat, després de les eleccions celebrades per a l’ANP gener del…
Ibrahim al-Jaafari
Política
Polític iraquià.
Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i…