Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
William James Entwistle
Historiografia catalana
Filòleg escocès.
Especialista en llengues i literatures hispàniques, fou professor a Manchester, Glasgow i Oxford La seva primera obra històrica important fou The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, on analitzà, en consideració d’igualtat, les quatre grans tradicions literàries peninsulars la castellana, la catalana, la portuguesa i la basca Aquesta concepció plural dels estudis hispànics la desenvolupà també en l’article “El concepte d’historiografia espanyola” 1936, publicat en EUC , on defensà el criteri que cal considerar historiografia espanyola tots els textos històrics…
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici Diocesà dels…
Rosa Serrano i Llàcer

Rosa Serrano i Llàcer
Associació d’Editors del País Valencià
Literatura catalana
Pedagoga, editora, escriptora i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora Collaboradora de revistes i diaris Faristol , Saó , Clij , Camacuc , Levante , El País , etc, com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany , amb títols com La paraula és una aventura 1981, Ma casa 1985, La domadora de somnis 1990, Papers secrets 1991, David està…
,
Lingüística 2009
Lingüística i sociolingüística
El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…
Joan Triadú i Font
Joan Triadú i Font
© Fototeca.cat
Educació
Literatura
Escriptor, pedagog i activista cultural.
Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i Fabre, Frederic-Pau Verrié i Josep Romeu El 1942 assistí a les…
,
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
conflicte homonímic
Lingüística i sociolingüística
Coincidència i oposició de dos mots, resultat d’ambigüitats contextuals.
L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic
fijià | fijiana
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanèsia que habita a les illes Fiji.
Els fijians parlen una llengua del grup oceànic de la família lingüística austronèsica, i llur cultura presenta una gran barreja d’elements melanesis i polinesis La pesca en constitueix la principal activitat construeixen excellents canoes per a llurs pesqueres Dels fijians, és famosa la roba feta d’escorça batanada i decorada amb dissenys geomètrics, com també la ceràmica i les sabates de fusta tallada, que els antics fijians utilitzaven en els banquets canibalescs
teoria sentit-text
Lingüística i sociolingüística
Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.
Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals
lingüística de corpus
Lingüística i sociolingüística
Branca de la linguística que es basa en l’estudi dels fenòmens lingüístics a partir de grans col·leccions de textos en format màquina, anomenats corpora.
Presenta un gran nombre d’interseccions atès que permet, per exemple, dur a terme un estudi descriptiu de la sintaxi de la llengua o de l’ús del lèxic, per exemple La lingüística de corpus ha avançat molt en les últimes dècades gràcies a les possibilitats de tractament del llenguatge natural oferta pels ordinadors, que han permès obtenir de manera ràpida i fàcil una gran quantitat de dades susceptibles d’anàlisi lingüística