Resultats de la cerca

La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose També actuà amb…

Inicià els estudis a Montblanc i els continuà a Barcelona amb A Barba, P Tintorer i JB Pujol Destacà com a bon pianista i guanyà diversos guardons en concursos de piano El 1883 ingressà al Conservatori de París En aquest centre amplià estudis amb AF Marmontel i el 1885 obtingué el primer accèssit en un concurs de piano Al cap de tres anys tornà a Barcelona, on, segons la documentació conservada, participà en diferents concerts La seva vida, però, es desenvolupà bàsicament a París Allí fundà la Société Espagnole de Concerts i realitzà nombroses actuacions El 1890 feu una gira per Romania És…

Format a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el primer equip guanyà dos Campionats de Catalunya 2010, 2011, una Copa del Rei 2010 i sis Lligues 2007, 2009-12, 2017 La temporada 2012-13 fitxà per l’Amsterdam i retornà a l'Atlètic Terrassa l'any 2015 Des de la temporada 2018-19 jugà amb el RC Polo de Barcelona Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i obtingué diploma olímpic en els de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 És fill del jugador d’hoquei sobre herba Jordi Oliva Izquierdo i germà de la jugadora d’hoquei sobre herba Georgina Oliva

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre Lligues 1975-78…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments, del patronat de l’Escola…

Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista Pastor i Aicart i…

És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario Conde editor del mensual MC…

La insurrecció popular del 1945, potenciada per les guerrilles de Nguyen Giap, obligà Bao-Dai a abdicar i Ho Chi Minh pogué proclamar la República Democràtica del Vietnam, de la qual fou designat president Els francesos no la reconegueren i reinstauraren Bao-Dai Començà així la guerra d’Indoxina 1946-54, en la qual el Viet-minh obtingué la victòria definitiva a la batalla de Dien Bien Phu Per la conferència de Ginebra , el Vietnam fou dividit en dues zones El Viet-minh es retirà al N i fou substituït pel Partit dels Treballadors Vietnamites Al S, els nuclis guerrillers del Viet-minh que hi…

Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec, hebreu i àrab…

Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista conciliarisme per posar fi al Cisma d’Occident L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló, Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa A partir d’aquest…