Resultats de la cerca

No en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’allunya, sens dubte…

Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen elements bizantins i…

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…

Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un gran èxit La…

Vida Aprengué les primeres nocions de música del seu pare Més endavant ingressà al Conservatori de Praga, on estudià violí amb A Bennewitz i composició amb A Dvorák i K Stecker Notable violinista, el 1892 fundà el Quartet Bohemi amb K Hoffmann, O Nedbal i O Berger, i durant molts anys, després del seu debut a Viena, dugué vida de concertista per tot Europa El 1898 es casà amb la filla de Dvorák, Otylka, que morí al cap de set anys de matrimoni El 1922 accedí a la càtedra de composició del Conservatori de Praga, del qual fou rector fins a la seva mort Obtingué el doctorat honoris causa per la…

Vida Estudià a l’Escola d’Orgue de Praga 1879-82 empès pel seu pare, que era organista, mestre de cor i una figura important en la renovació de la música religiosa a Bohèmia Succeí A Dvorák, a qui conegué personalment, com a organista de l’església de Sant Vojtech 1882-88, activitat que compaginà amb la de crític musical i la de professor de cant a diverses escoles de Praga Casat el 1888 amb la cantant Berta Lauterová, l’acompanyà quan aquesta, contractada per la Stadtsoper, es traslladà a Hamburg 1893 Förster continuà donant classes en aquesta ciutat i exercint de crític en la premsa local,…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A Angeleri, A Mazzucato i L Rossi, entre d’altres Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto Essent estudiant collaborà en la composició d’una opereta Il sindaco babbeo , 1851 i escriví la seva primera obra orquestral Scena campestre , 1852 Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de Cremona la…

Vida Tingué una formació autodidàctica i, a més de tocar l’orgue i dirigir corals, treballà de mestre Inicià la seva activitat compositiva tardanament el seu opus 1 és del 1912 La majoria de les seves obres primerenques, properes pel que fa al seu llenguatge a les obres dels mateixos anys de Schönberg, són peces per a piano o lieder A poc a poc cresqué el seu interès pels aspectes teòrics i especulatius de la música i, l’any 1919, descobrí un sistema de composició amb dotze sons, que emprà en les seves obres a partir de llavors Aquest aspecte resulta especialment rellevant per les possibles…

Vida D’esperit inquiet, es formà en diverses localitats, com Querfurt, Eisleben, Magdeburg i Brunswick Rebé lliçons de composició de Valentin Haussmann, músic que introduí a Alemanya el nou estil italià amb les formes vocals profanes del madrigal i la canzonetta Un altre mestre important en la seva formació fou el cantor Friedrich Weissensee, gran personalitat de la música luterana Ambdós mestres, juntament amb la capacitat d’assimilació que tenia Friderici, feren possible que el compositor adquirís una formació excepcional en tots dos estils El 1612 començà els seus estudis de teologia a la…

Vida Una de les primeres notícies que se’n té el situa al servei de la capella de l’emperador Carles V durant la dècada del 1540, encara que l’ocupació que hi tenia no està prou clara Possiblement s’ocupà del cor de nens Al mateix temps apareix com a beneficiat a Dendermonde Flandes, Béthune i Lovaina Més tard es troba com a canonge a Namur Bèlgica, Dendermonde, i a Béthune des del 1555 fins a la seva mort Està considerat una de les principals figures de la música de la generació posterior a Josquin Des Prés La seva obra és un dels exemples més aconseguits de l’aplicació del…