Resultats de la cerca

Els conductes deferents són dues estructures buides, cadascuna de les quals condueix les cèllules i les secrecions formades al testicle, des de l’epidídim fins al conducte ejaculador Cada conducte deferent es troba a continuació de l’epidídim, i segueix un trajecte ascendent Al costat dels vasos sanguinis i els nervis del testicle, constitueix el cordó espermàtic que travessa el conducte inguinal Després que s’introdueix a la cavitat abdominal, descriu un trajecte en forma d’arc al costat de la bufeta urinària, passa per darrere de l’urèter i davalla fins a la pròstata En la seva darrera…

El document a reproduir necessàriament translúcid és sobreposat a un paper recobert d’una emulsió sensible paper ozalid i el conjunt és introduït dins una màquina màquina de copiar el centre de la qual és constituït per una làmpada de raigs ultraviolats —allargassada i que agafa tot l’ample— i entorn de la qual és fet avançar el paper de manera contínua per entre una llarga U de vidre, que embolcalla la làmpada, i uns corrons que giren contínuament Un cop el paper de còpia ha estat impressionat, és a dir, quan la llum ultraviolada ha destruït l’emulsió en totes aquelles zones que les parts…

Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica 1950, Visió…

Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’Albufereta d’…

Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la història local…

Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i ha fet gires…

Inicià la seva carrera com a cantaire d’un cor universitari, i continuà els estudis amb Irma González Després de debutar amb un petit paper a Fidelio , a partir del 1973 actuà ja com a protagonista a Manon , de Massenet, feu de Des Grieux i a La bohème , de Puccini, de Rodolfo El 1974 es traslladà a Europa per continuar la seva formació musical i s’especialitzà en el repertori per a tenor líric lleuger mozartià, interpretant personatges com Idomeneo, Belmonte, Ferrando, Ottavio, Tamino i Tito El 1978 debutà a l’Òpera de Viena amb La flauta màgica , que després interpretà a Salzburg amb H von…

Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat Allí tingué J Boada i B Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a tiple a causa de la manca de…

Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…

Nascut com a concurs de piano, l’èxit assolit feu que el 1958 entrés a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música Per suggeriment de H Gagnebin, el 1962 s’obrí a altres branques de la interpretació musical i, amb la incorporació de la percussió el 1979, completà les vuit categories que inclou actualment piano, cant, violí, violoncel, música de cambra, guitarra, flauta i percussió El concurs de piano continua celebrant-se anualment, mentre que les altres especialitats es convoquen de manera alternada Els jurats estan formats per persones rellevants…