Resultats de la cerca

L’antiguitat de la família esta documentada a la casa pairal d’El Solà de Batet des de l’any 1083 Berenguer de Solà Al segle XVII, els de Solà van ser ennoblits com Ciutadans Honrats de Barcelona Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot Josep de Solà i de Morales 1835 — 1905 formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vicepresident de la diputació carlina a Barcelona Els darrers representants han estat Joaquim de Solà-Morales i Mir Olot 1865 — Barcelona 1961, diputat de la Mancomunitat, l’actual representant de la casa, Josep Maria de…

Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el comtat de…

Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…

Fou promoguda a partir de la directiva de la Unió Europea sobre electricitat 1996, que posava fi als grans monopolis estatals de subministrament elèctric, i de l’acord  del Consell Europeu del 2002, pel qual el grau d’interconnexió de les xarxes elèctriques dels estats membres havia d’arribar a almenys el 10% de la capacitat de producció total d’electricitat de cadascun, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat i un abastament suficient, atès l’augment constant de la demanda Construïda per Inelfe, societat formada per l’espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, el 2 de febrer de…

La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana alluvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs Al segle IX formà part de l’imperi hongarès A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau Amb la conquesta dels Balcans…

Comprèn, al sud, una zona muntanyosa el Gaidó, la Maigmudella, la Gasiona, la serra de les Santes, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra d’Orpesa a la costa, entre els termes d’Orpesa i de Torreblanca, hi ha la zona d’aiguamolls coneguda per la Ribera de Cabanes, que correspon a l’antic municipi d’Albalat dels Ànecs El sector meridional és drenat pel barranc de Xinxilla La vegetació natural, formada per pins, brolla i pasturatges, de propietat comunal i privada, ocupa menys del 15% del terme L’agricultura és la base econòmica del municipi Hi predomina el secà sobre el…

El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les…

És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són…

La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra…

La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat…