Resultats de la cerca

Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…

Situació Un aspecte del mur que delimita el recinte del castell, adaptat al cimal de la penya ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Reiners es troben dalt d’un turó des d’on es domina el conjunt de la població de Reiners, escampada per la vall de la ribera del seu nom, que desguassa al Tec pel seu marge dret Mapa 2449 Situació Lat 42° 28′44″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar al poble de Reiners cal seguir la carretera D-15, que s’agafa a la D-115, a l’entrada del veïnat del Pont de Reiners, que es troba a gairebé 3 km de Ceret Situats davant l’església parroquial de Sant Vicenç de Reiners…

Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’arriba al veïnat…

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…

La gavina vulgar Larus ridibundus , la gavina més comuna a les nostres costes i també, terra endins, on segueix el curs dels rius principals, té el plomatge molt variable segons l’època de l’any i l’edat de cada individu A l’estiu és característic el color marró del cap que mostra la femella del niu de la fotografia de dalt, mentre que a l’hivern, el cap, blanc, porta només algunes taques fosques al costat de l’ull A la primavera fotografia de baix poden coincidir exemplars amb plomatge en diferents estats, hivernals i estivals Oriol Alamany i Josep M Barres De repartiment típicament…

A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament recent que…

A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…

Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden…

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben a la carena o el serrat del Fitor, contrafort que davalla vers llevant al massís del puig Alt i que acaba a migdia en una penya alta i destacada, el Fitor pròpiament dit En aquest punt el vessant cau de manera molt brusca i sobtada vers el fondal de la vall de Montjoi, que divideix en dos sectors Mapa 259M781 Situació 31TEG179786 Per arribar-hi convé situar-se a la carretera de Roses a Montjoi, de la qual surt, prop del mas Marès, una pista que puja vers la base militar del Pení Aquesta pista coincideix, o hi passa a la vora,…

L’estancament de la població mundial no forma part de cap dels escenaris previstos en les projeccions de població realitzades pels organismes internacionals, però l’increment en la utilització de mètodes anticonceptius, que ha passat del 10% al 60% entre els anys 1960 i 2000 –com també els efectes devastadors de l’epidèmia de la sida, sobretot a l’Àfrica– han motivat les darreres correccions a la baixa d’aquestes previsions Aquest mapa mostra la prevalença d’ús de mètodes anticonceptius tot diferenciant entre els mètodes tradicionals i els mètodes moderns Els mètodes anticonceptius moderns…