Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
contaminació atmosfèrica

Contaminació atmosfèrica
© Comunitat Europea
Ecologia
Contaminació de l’aire.
És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat industrial són…
Genètica
Genètica
La genètica , en termes generals, és la branca de la ciència que estudia els elements que regeixen el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius, i els mecanismes de transmissió a la descendència És una branca moderna de la ciència, si bé els estudis en aquest camp, començaren rudimentàriament, a mitjan segle XIX amb les investigacions d’un monjo austríac, Gregor Mendel, considerat el pare de la genètica Realment, només fa algunes dècades que amb l’adquisició de la tecnologia moderna hom ha pogut identificar els elements primordials de la genètica, els cromosomes, petites estructures…
Trastorn per inhalació de gas irritant
Patologia humana
Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La inhalació de…
meta-
Química
Prefix que indica que un àcid o una sal tenen un grau d’hidratació menor que les altres dues formes piro- i orto-.
pergamí
Tecnologia
Paper sense encolar, tractat amb àcid sulfúric diluït i posteriorment amb una solució amoniacal, que té l’aspecte i algunes propietats del pergamí.
És anomenat també paper pergamí i pergamí vegetal
dicromat
Química
Anió de fórmula Cr 2
O 2 - 7
que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens.
Apareix en disminuir el pH d’una solució de cromat CrO 2 - 4 segons el mecanisme següent
estearat d’alumini
Química
És obtingut fent reaccionar l’àcid esteàric amb l’hidròxid en suspensió en aigua calenta. Insoluble en aigua, es fon a 117-120°C.
És soluble en solvents orgànics És emprat per a espessir lubrificants en la indústria de pintures i per a impermeabilitzar teixits L' oleat i el palmitat d’alumini tenen aplicacions semblants
hexaclorofè
Farmàcia
Antisèptic obtingut per condensació de dos mols de 2,4,5-triclorofenol amb un mol de formaldehid en presència d’àcid sulfúric concentrat.
És emprat com a desinfectant i en l’obtenció de sabó germicida
monoàcid | monoàcida
Química
Dit de la base o de l’alcohol que posseeix un grup hidroxil que pot reemplaçar un àtom d’hidrogen d’un àcid.