Resultats de la cerca

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les quals…

Format als conservatoris de Brusselles i Anvers, posteriorment amplià aquesta formació amb P Gilson i P Dukas Exercí la docència al conservatori de la capital belga, del qual fou director entre el 1949 i el 1966 També fou crític musical i el 1924 fundà, amb Gilson, la "Revue musicale belge" A més, escriví articles en "Le Peuple" 1925-40 i "La Nation Belge" 1944-49 El llenguatge de Poot és plenament tonal i posseeix una gran riquesa rítmica, amb influències provinents del món del jazz L’obertura Vrolijke 1935 és l’obra que més ha transcendit en el panorama musical belga També són…

Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution…

Segons BS Saldoni, el 1858 guanyà un premi de composició al Conservatori de París El 1863 se’l situa a la mateixa ciutat, tot dirigint un grup coral Compongué l' opéra-comique en un acte Embrassons-nous folleville -amb text d’E Labiche i A Lefranc, gairebé una opereta-, estrenada a París, així com altres obres escèniques i obres per a cor Publicà un mètode de solfeig en francès Solfège pour toutes les voix dédié aux Orphéons, et écoles París, A Leduc Redactà també una obra sobre música religiosa Le Service de l’Église Una de les seves obres de música sacra més difoses fou un…

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski…

A cinc anys entrà com a cantor a l’església parisenca de Saint-Germain-l’Auxerrois El 1817 ingressà com a alumne a l’escola fundada per A Choron i dos anys després fou nomenat organista a la catedral de Tours Tornà al cap de poc temps a París per assistir Choron a la Institution Royale de Musique Classique et Religieuse Allà tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb les obres de compositors de totes les èpoques i tots els estils i estudià harmonia amb FJ Fétis Posteriorment fou organista de Saint-Nicolas-des-Champs, de Saint-Thomas d’Aquin i a la capella de la Universitat de la Sorbona…

En 1656-60 fou violinista a la cort d’Innsbruck, i posteriorment en fou director musical En aquesta ciutat estudià probablement amb Antonio Cesti El 1676 tornà a Itàlia, on dirigí l’estrena de diverses òperes seves a Venècia i Roma Del 1678 al 1682 estigué al capdavant d’una companyia d’òpera a Nàpols i el 1686 fou nomenat mestre de capella del príncep Bisignano A partir del 1687 fou mestre de capella de la catedral de Pistoia Compongué òperes - Astiage 1677 i Scipione affricano 1678, entre d’altres-, oratoris -com L’Esequie del Redentore 1682 i Le nozze di Tobia 1692- i cantates…

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa entre JB Lully…

Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en…

Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigí Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a la música Amb…