Resultats de la cerca

Després d’iniciar la seva formació musical de manera autodidàctica, estudià al Conservatori de Praga i posteriorment es perfeccionà amb Pau Casals Començà la seva carrera com a membre del Quartet de Praga, en el qual actuà del 1931 al 1933 El 1949 fou contractat com a solista de la Filharmònica Txeca, i l’any següent, nomenat professor del Conservatori de Praga Formà part d’alguns dels grups de cambra més prestigiosos del seu país, com el Trio Suk 1957-60 i el Trio de Praga 1966-73 A més d’estrenar obres de diversos compositors txecs del segle XX, estrenà també peces d’A…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E Ysaÿe…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Zoltán Kodály i Jenö Hubay Fou un dels collaboradors més destacats de Béla Bartók, amb qui aparegué en nombrosos concerts des de molt jove Bartók li dedicà el seu Concert per a violí núm 2 , que estrenà el 1939 a Amsterdam Fou professor del conservatori d’aquesta ciutat entre el 1945 i el 1948 El 1935 fundà el Quartet Hongarès, del qual fou primer violí fins el 1972 Durant aquests anys la formació dugué a terme moltes gires arreu del món i fou considerada un dels quartets més prestigiosos de l’època A partir del 1950 residí als…

S’inicià en la música cantant en locals de la seva ciutat durant l’adolescència A la meitat dels anys trenta formà duo amb el pianista Pete Johnson i el 1938 tots dos participaren en l’històric concert From Spirituals to Swing, celebrat al Carnegie Hall També actuaren en diversos clubs de Nova York Entre les gravacions d’aquesta època destaquen Roll’em, Pete 1938 i Cherry Red 1939 Turner continuà collaborant amb diverses bandes i pianistes, i durant els anys cinquanta obtingué grans èxits, com Chains of Love 1951 i sobretot Shake Rattle and Roll 1954, una de les peces que…

Fou alumne de F Moretti i debutà l’any 1837 a la seva ciutat natal El principi de la seva carrera estigué dominat per la interpretació de les òperes de G Donizetti, del qual estrenà Marino Faliero , però també interpretà obres d’altres compositors, com Cordella Gli avventurieri Consolidat com un dels grans tenors italians del seu temps i estrella principal del Teatro San Carlo de Nàpols, on actuà cada temporada fins el 1848, fou en aquells anys que començà la seva carrera internacional, la qual li possibilità entrar en contacte amb G Verdi Aquest compositor li confià papers en diverses…

La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A Vivaldi, en…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F…

Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques anomenades claquetes Es distingeixen dues modalitats de claqué l’americana, en la qual s’utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en què només s’empren els cops de taló per a indicar el final de les peces Anomenat en anglès tap-dance , en el seu naixement hi concorregueren influències molt diverses el zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus negres dels EUA, que, juntament amb els seus descendents, foren els primers…