Resultats de la cerca
Es mostren 17805 resultats
Texas
Estat del S dels EUA, limitat al N per l’estat d’Oklahoma, a l’E pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mèxic, al S per la República de Mèxic i a l’W per l’estat de Nou Mèxic.
La capital és Austin Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic el Red i l’…
American Economic Association
Economia
Societat d’investigació econòmica fundada als EUA el 1885 per un grup de joves economistes (entre els més destacats, Richard Theodore Ely; E. Seligman i H.C. Adams), decidits a renovar el pensament econòmic del país, encallat a les darreries de l’ortodòxia clàssica.
Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans
Aliança per al Progrés
Programa de desenvolupament per a Amèrica Llatina, per a 1961-70, elaborat per l’administració Kennedy i aprovat a Punta del Este, Uruguai (agost del 1961), pels EUA i per la resta dels membres de l’OEA, amb l’exclusió de Cuba.
El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de països s’…
tractat de Guadalupe Hidalgo
Història
Tractat, signat el 2 de febrer de 1848, que posà fi a la guerra entre els EUA i Mèxic, que rebé una indemnització de 15 milions de dòlars, en canvi de cedir Texas, New Mexico i l’Alta Califòrnia a la Unió Americana.
corrent de Califòrnia
Corrent marí fred del Pacífic nord que circula en direcció N-S entre els 43° i els 23° de latitud nord, aproximadament, davant les costes de Califòrnia (EUA), generalment acompanyat de remolins de vent i de boira baixa (10 milions de m 3
/seg).
Tractat de Moscou
Història
Acord signat a Moscou, el 5 d’agost de 1963, pels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya, en virtut del qual foren prohibides les proves nuclears efectuades a l’atmosfera, a l’espai exterior i sota la mar, però no pas les subterrànies.
Aquest tractat, ratificat per nombrosos estats, no ho ha estat per la República Popular de la Xina
Comunitat del Pacífic
Economia
Organisme internacional fundat a Canberra el 1947 (en vigència des del 1948) per Austràlia, els Països Baixos, Nova Zelanda, França, la Gran Bretanya i els EUA amb la finalitat de coordinar l’assistència econòmica entre els estats que posseeixen territoris al sud del Pacífic.
Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illes Cook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall, els Estats Federats de Micronèsia,…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…