Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Formació ultracatalanista de caire electoral, activa entre el 1931 i el 1936.
Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…
Joventut Republicana de Lleida
Partit polític
Partit local creat a Lleida el 1901 com una societat política i cultural.
Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a…
,
Joan Solà i Cortassa
Joan Solà i Cortassa
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…
,
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern i…
, ,
Castell del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà…
Castell de Mejanell (Estaràs)
Art romànic
Situació Magnífica Torre circular adossada a un edifici tarda que fou la torre mestra d’aquest desaparegut castell ECSA-J Bolòs D’aquest antic castell només n’ha pervingut la torre Pertany al municipi d’Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, a ponent La torre s’aixeca a l’extrem d’un petit esperó delimitat per dos modestos barrancs, al mig d’un caseriu, vora l’església romànica de Sant Pere Mapa 34-14 361 Situació 31TCG655209 Des de Sant Ramon cal agafar la carretera de Calaf Al cap de poc més de 500 m es veu a la dreta la torre medieval Cal agafar el…
Santa Maria de Biosca
Art romànic
Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’església per uns carrerons que van de la…
Sant Joan de Vinaixa
Art romànic
Situació Església de característiques plenament romàniques, construïda, però, els primers anys del segle XIV ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Joan Baptista és a l’extrem de llevant del poble de Vinaixa, en una posició elevada sobre el carrer, al damunt d’un espectacular sòcol construït amb carreus L’església és totalment envoltada d’edificacions que només deixen visible la seva meitat de ponent Mapa 33-16 417 Situació 31TCF308885 Per Vinaixa, a tocar de la comarca de la Conca de Barberà, hi passen la carretera N-240 i l’autopista A-2 JAA-CPO Història El topònim Vinaixa té un origen…
Necròpoli de Boters (Lleida)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta necròpoli, segurament l’antic cementiri dels jueus, segons un gravat publicat per J Pleyàni de Porta a la darreria del segle XIX Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat Mapa 32-15 388…