Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
Redondela
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a la badia de San Simón de la Ría de Vigo.
Té boscs de pins, roures i eucaliptus Cereals, vinya i pesca Ramaderia bovina i porcina Indústries derivades de la pesca, químiques i alimentàries
Pagadian
Ciutat
Capital de la província de Zamboanga del Sur, a l’illa de Mindanao, Filipines, situada vora la badia Illana.
Medio Cudeyo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat prop de la badia de Santander i drenat pel riu Miera.
La capital del terme és Valdecilla Hi és important també el nucli de Solares, ric en aigües minerals
Editorial Columna
Editorial
Editorial creada a Barcelona el 1985 per Miquel Alzueta, Alfred Sargatal, Àlex Susanna, Antoni Tàpies-Barba i Ricard Badia.
Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…
Montcada de l’Horta
El carrer Major de Montcada de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat al sector septentrional, al límit amb el Camp de Túria (tòs Pelat, 92 m alt.), drenat pel barranc de Carraixet.
El relleu és pla, i l’àrea no conreada és mínima, però el secà es manté encara al sector occidental, molt reduït els darrers anys gràcies a l’aigua de pous El regadiu tradicional es localitza al sector meridional, prop del poble, on la séquia reial de Montcada rega 200 ha, i s’ha anat estenent vers l’interior L’horta tradicional és dedicada al conreu de les hortalisses, mentre que els nous regadius han estat destinats exclusivament als tarongers Hi ha ramaderia estabulada bovina i porcina La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys confecció, pirotècnia, metallúrgia, química, construcció…
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
Ceuta
Municipi
Municipi del nord d’Àfrica, vora l’estret de Gibraltar, pertanyent a l’Estat espanyol.
La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem Fratres a causa…
Marratxí
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de secà amb 2 091…
Atles Lingüístic del Domini Català

Atles Lingüístic del Domini Català
Atles lingüístic català.
A càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’obra s’estructura en àrees temàtiques, i dedica una atenció especial a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics El projecte tingué com a iniciadors Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón i Domènech , davant les limitacions de les obres geolingüístiques anteriors La fase preliminar del projecte 1964-75 fou la realització d’enquestes a partir d’un qüestionari de 2452 preguntes en 190 poblacions dels Països Catalans, a càrrec, entre d’altres, de Joan Martí i Castell , Joaquim Rafel i Fontanals , a més de Lídia…