Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Metz
Capital del departament del Mosel·la, a la Lorena, França.
Important nucli industrial i port fluvial situat a l’aiguabarreig dels rius Mosella i Seille Indústria metallúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària Conserva diverses restes arqueològiques de l’època romana Entre els monuments antics hi ha l’aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle segle IV Entre les esglésies es destaquen la catedral, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin segles XII-XV, la de Saint-Vincent segles XIII-XIV i la de Saint-Martin segles XIII-XVI D’època…
Capri

Vista de la ciutat de Capri
CC Wonderful Pics
Illa
Illa de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica De la…
baronia d’Andratx
Història
Baronia, anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca, que comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa de Mallorca: a més del terme d’Andratx abraçava els actuals termes municipals de Calvià, Puigpunyent, Estallencs, Banyalbufar, Marratxí i l’actual Pla de Sant Jordi (fins el 1310) i la parròquia de Santa Creu a Palma.
Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i als seus successors, pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de…
Cremona
Cremona La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
És a la vora del Po, a la fèrtil plana alluvial, de la qual és el centre comercial blat, civada, arròs i llegums Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo s XIII, el campanar més alt d…
Huelva
Façana de l’església de la Merced a la ciutat de Huelva (segle XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima.
És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers…
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants…
misteri
Cristianisme
Designi de Déu de realitzar la salvació dels homes per mitjà de Jesucrist, designi ocult durant tots els segles, però ara revelat als creients.
Aquest concepte, explicat en els escrits paulins els sinòptics parlen del misteri del regne de Déu sense fer cap aclariment, té, en el Nou Testament, una plena autonomia i peculiaritat no és en relació amb l’antic misteri cultual, pren un significat escatològic i manté relació amb l’esdeveniment històric La tradició patrística, en general, presenta el misteri com la mateixa realitat divina, personal, la qual es comunica, per gràcia, a l’home creient i transforma radicalment el seu ésser creat Dins aquest context, el misteri és fonamentalment Déu, i ho és eternament fins i tot…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de…