Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben…
camèlids
Mastologia
Família de mamífers, l’única existent actualment del subordre dels tilòpodes, integrada per individus de dimensions grans, de pelatge abundant, amb dos dits solament als peus; les peülles resten reduïdes a ungles veritables, i els dits s’estintolen a terra mitjançant coixinets elàstics i callositats.
Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els diferents…
Raiverd
Esport general
Multicompetició esportiva per equips que se celebrà al Berguedà i comarques properes des del 1990 fins al 2000, i que es recuperà l’any 2018.
Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un prestigi…
amfiteatre
Aspecte exterior del Colosseu de Roma
© Clara Ferrández
Arquitectura
Arqueologia
Edifici romà on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d’arreu del món conegut, lluites d’homes desarmats amb feres (que sovint es convertien en execucions en massa de condemnats a mort) i, més rarament, imitacions de combats navals.
Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-…
ambre
Insecte inclòs en ambre
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil de diverses coníferes (Pinus succinifera, Agathis australis, etc.).
És amorf, fràgil, de duresa 2, groc de mel, vermellós i a vegades també blau o verdós, transparent o translúcid Es troba en forma de nòduls, grans, gotes, plaques, o disseminat Es fon a uns 300°C i es crema tot desprenent una olor agradable Si hom el frega, s’electritza negativament Els jaciments principals es troben en l’Oligocè inferior es troba també en d’altres terrenys terciaris o quaternaris, però hi és allòcton És abundant al N d’Alemanya, al llac de Constança i a les costes de les mars Bàltica i del Nord hi ha també, entre d’altres, importants jaciments a Birmània i Austràlia A la…
ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és…
Giovanni Fattori
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador d’aiguaforts italià.
Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà, després del…
Aubrey Vincent Beardsley
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant anglès.
Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves obres esdevingué…
Constantin Brâncuşi
Escultura
Escultor d’origen romanès, pertanyent a l’escola de París.
Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista…
Sant Climent de Cava
Art romànic
Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i…