Resultats de la cerca

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida tradició La…

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

A causa de la inestabilitat del país, la literatura no assolí unes condicions favorables fins que Albània esdevingué un estat independent el 1912 Ultra la manca d’autonomia nacional, els obstacles principals, que dificultaren una continuïtat efectiva entre els primers documents conservats dels segles XV i XVI i els congressos de Monastir, l’actual Bitola 1908, i d’Elbasan 1910, en què hom adoptà l’alfabet llatí per a la llengua oficial, foren la situació precària de la llengua, sense unificar i comprimida per les llengües veïnes l’hostilitat dels dominadors turcs a permetre l’ensenyament de l…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…

L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…