Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Sant Serni de Castellet (Gavet de la Conca)
Art romànic
Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant…
Castell d’Olp (Sort)
Art romànic
El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130 Artau III l’…
Castell d’Estac (Soriguera)
Art romànic
Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de…
Sant Martin de Fenolhet
L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada a ponent del…
Castell de Pomar (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell era situat al turó on hi ha el poble de Pomar, una antiga vila closa que ha estat molt modificada El castell de Pomar va estar estretament lligat en els seus orígens als de Montlleó i Briançó La primera notícia d’aquesta fortalesa és del 1101, en què aquests tres castelis foren cedits per Geribert Hug al bisbe de Vic Guillem Berenguer Al segle XII hi ha documentada una família de castlans cognomenada Pomar El domini de la mitra vigatana sobre el castell de Pomar s’allargà fins al segle XIII El 1254 Bernat de Mur cedí a Pere II de Queralt els seus feus de Montlleó i…
Castell de Juncosa
Art romànic
El lloc de Juncosa va dependre en un primer moment del terme del castell de Castelldans És conegut des de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva muller Ermessèn, senyors de Castelldans, van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou al terme de Castelldans, a la vall de Juncosa Al segle XIII el terme de Juncosa passà al monestir de Poblet El 1224 l’esmentat monestir comprà a Ramon de Miravet els llocs de Juncosa, els Torms i Soleràs per 1 200 morabatins Es coneix una carta de població de l’any 1225 que l’abat de Poblet concedí als habitants de Juncosa, els Torms i…
Joan de Montsó
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens Durant l’…
,
Quios
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Espòrades Orientals i nomós de Grècia.
La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà…
Lluís Bartomeu Meseguer i Pallarés
Literatura
Poeta, historiador de la literatura i assagista.
Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva…
,
Joan Francesc
Historiografia catalana
Cronista i possible eclesiàstic vinculat amb la seu de Barcelona, ja que demostrà conèixer-ne molts detalls.
Vida i obra És l’autor del Llibre de les nobleses dels reis , manuscrit conservat actualment a la Biblioteca de Catalunya És gairebé desconegut, i fins i tot no se sap si el cognom era en realitat el nom de fonts en qualsevol cas, és el que l’autor s’atribueix en el pròleg de l’obra Un dels propietaris del manuscrit, Alexandre de Cartellà 1618, hi afegí el de Joan, anteposat al de Francesc, tot i que podria tractar-se d’una mala lectura de l’original «Jo Francesc» El Llibre de les nobleses dels reis és un enfilall de cròniques i textos, catalans o traduïts, molts dels quals ara desconeguts…