Resultats de la cerca

El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar 1963-79 Membre del Conseil Révolutionnaire 1965, coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república El 1981 excarcerà A Ben Bella Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab La profunda inestabilitat interna…

Professor de matemàtiques, milità primerament dins el moviment nacionalista Istiqlal, i els primers temps de la independència presidí l’assemblea consultiva El 1959 dirigí una escissió, organitzada amb el nom d’Union National des Forces Populaires UNFP, que ràpidament polaritzà tota l’oposició esquerrana al règim El 1963 el govern de Rabat llançà una vasta operació repressiva contra la UNFP els dirigents foren acusats d’una conspiració per assassinar el monarca i de connivència amb Algèria Ben Barka, que era a l’estranger, fou condemnat a mort in absentia i hagué de romandre exiliat Es…

L’any 1509, Ferran II de Catalunya-Aragó havia ordenat la reunió d’escriptures reials a Valladolid i a Granada Poc temps després, aquesta documentació i la recollida al castell de La Mota i a l’alcàsser de Segòvia fou duta al castell de Simancas, on, l’any 1561, Felip II de Castella organitzà l’arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala L’any 1810, Napoleó I féu conduir a París part de la documentació recollida a Simancas amb l’objectiu de crear un gran arxiu europeu, la qual fou retornada el 1816, llevat d’alguna secció de gran interès per a França La part…

Aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV “ capella sancti Stephani in parrochia de Lertio” La referència en aquestes llistes significa que aleshores tenia un benefici i, per tant, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans En el Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers de G Pallisser, de l’any 1730, figura la situació de la capella, la qual sembla que ja no existia en aquesta centúria “ capella de Sant Esteve situada al costat del castell superior i a la part de solixent, a hont vuy y a casa den Sellera de la…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Degué estar vinculada a la parroquial de Sant Andreu d’Oristà Les primeres notícies es remunten a l’any 922 en una transacció sobre una vinya situada a Oristà a les adjacències de la casa de Sant Cristòfol L’església subsistí fins als terratrèmols de l’any 1450 aleshores fou quan es concedí al rector i als parroquians d’Oristà el permís per a reedificar la capella de Sant Cristòfol en el puig de Sant Joan, on sembla que s’aixecava l’antic castell d’Oristà i aquesta desconeguda capella de Sant Joan, que devia ésser la del castell…

Hom ha identificat aquesta torre com l’antic Mas Carcereny construït vers el segle XI, encara que les referències documentals no permeten assegurar aquesta identificació d’una manera certa Sabem, però, que el 1238 Ponç Tintorer i la seva esposa Dolça fan un establiment a favor de Guilleuma Carcerenya i Guillem Franc d’un mas situat a Santa Coloma, al lloc anomenat de Carcerenya Posteriorment en foren els propietaris els Ribera Després passà als Descoll, els quals la tingueren des del 1450 fins l’any 1528 Més tard fou traspassada a la família Mitjavila, que la posseïen al 1724 Temps després…

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, en el lloc de Magrà Mai no degué passar de capella rural, encara que el nom que se li dona és el més humil d’oratori A través del priorat de Santa Maria de Castellfollit estigué vinculada al monestir de Sant Benet de Bages, com la resta de capelles del terme El lloc de Magrà es documenta per primera vegada l’any 1082 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós on, entre les peces de terra cedides com a dotació de l’església, una es trobava a la font de Magra i…

Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona El 7…

De la primera església romànica de Santa Fe de Quer no es conserva cap testimoni arquitectònic, car l’edifici actual correspon a l’obra dels segles XVII-XVIII Situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall històrica de Brocà, formava part dels dominis territorials dels barons de Pinós i fou des dels seus orígens sufragània de Sant Esteve de Bagà El lloc de Quer Quer , topònim molt significatiu, és esmentat com un dels límits de l’església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració del 984 Les notícies de l’església s’allarguen, però, al segle XIII l’any 1259…

Una sentència episcopal del bisbe Pere, del 1245, repartia entre els rectors de Sant Just i Sant Joan Despí llur part corresponent del territori de la vila de Sant Feliu de Llobregat El 1280 el bisbe de Barcelona, Arnau, concedí als veïns de la vila de Sant Feliu que poguessin oir missa cada dia a la capella de Sant Feliu, menys per Nadal i altres festes assenyalades en què havien d’assistir a la parròquia, i que en cas de necessitat s’hi pogués confessar, combregar i batejar Però els veïns de Sant Just van recórrer contra concessió i guanyaren el plet a Roma Aleshores, els veïns…