Resultats de la cerca
Es mostren 6955 resultats
Special Olympics
Esport general
Organització sense ànim de lucre que treballa per proporcionar entrenaments i competicions atlètiques per a nens i adults amb discapacitats psíquiques de tot el món.
L’objectiu de l’associació és donar oportunitats per a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones mitjançant la pràctica de l’esport i promoure'n la integració social Aquesta iniciativa es remunta a l’any 1963, en què Eunice Kennedy Shriver organitzà un campament d’un dia per a nens amb retards mentals Durant els següents cinc anys la Fundació Kennedy promogué la realització d’aquests campaments pels EUA i el Canadà L’any 1968 se celebraren els primers Jocs Internacionals Special Olympics a Chicago, i el 1977 els primers Jocs Internacionals d’Hivern Special Olympics Des del 1988 té el…
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees profanes, de les…
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i per Sant Pere…
Jaume Camino Vega de la Iglesia

Jaume Camino Vega de la Iglesia
Acadèmia del Cinema Català
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge…
Luise Rinser
Luise Rinser
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada Els llibres sobre l’experiència del nazisme les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941 els diaris de presó, de 1946, i la novella Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948 destaquen dins la seva producció Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més…
Gonzalo de Berceo
Literatura
Poeta castellà.
Educat al monestir de San Millán Rioja, tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía La seva producció abraça tres amples temes vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals Les primeres Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio són obres hagiogràfiques de distribució tripartida biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort L’obra…
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…
Sant Pere del Bosc o la Mare de Déu de Gràcia (Lloret de Mar)
Art romànic
A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…
Castell de Tentellatge (Navès)
Art romànic
No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de tentelagel
”…
Sant Miquel del castell nou de Llo
Art romànic
Hi ha poques notícies que parlen d’aquesta església, situada en el nou castell que els Pinós feren construir a Llo a mitjan del segle XIII, prop del poble i l’església de Sant Fructuós L’any 1259 Galceran IV de Pinós va reconèixer que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou ell en feu la cessió efectiva a l’esmentada església i al seu donat i, a més, concedí a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo, el delme dels masos de Torrent, dins la parròquia de Llo Segons s’estableix, el donat havia…