Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
Triquinosi
Patologia humana
Definició La triquinosi és una malaltia d’origen parasitari deguda a un cuc petit anomenat Trichinella spiralis , habitual en alguns animals —especialment els porcs—, que pel consum de carn poc cuita es pot transmetre a l’ésser humà i generar un trastorn greu o, de vegades, originar complicacions importants Causes La Trichinella spiralis és un cuc petit que pertany al grup dels nematodes Els adults tenen entre 1 mm i 4 mm de longitud L’ hàbitat natural del paràsit és l’organisme de diversos animals, sobretot porcs, senglars i ocasionalment rates, tot i que també pot parasitar l’organisme humà…
Talassèmia
Patologia humana
Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…
Tumor medul·lar
Patologia humana
Definició És anomenat tumor medullar qualsevol creixement cellular anòmal —localitzat a l’interior de la canal de la columna vertebral on es troba allotjada la medulla espinal—, que destrueix o comprimeix la medulla espinal o les seves arrels nervioses i causa diversos trastorns de la força muscular i la sensibilitat Causes, tipus i freqüència L’origen íntim de la formació de tumors és desconegut Són producte del desenvolupament anormal d’un grup cellular pro vinent d’algun teixit de la zona, que creix amb independència dels altres Els tumors medullars deriven fonamentalment dels mateixos…
Funcions cerebrals
Fisiologia humana
El cervell és l’òrgan superior del sistema nerviós central, que controla tota l’activitat de l’organisme i n’ordena el funcionament i la conducta humans Aquestes activitats es duen a terme a les seves neurones per mitjà de mecanismes que només són parcialment coneguts A més, si bé la forma, la connexió i la localització topogràfica de les neurones és determinada genèticament, el funcionament cerebral s’adapta a les necessitats concretes de cada ésser humà Així, el sistema nerviós no empra totes les neurones i les fibres contingudes en el cervell L’aprenentatge provoca que es reprimeixin…
oscil·loscopi

A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…
Josep Gudiol i Cunill
Historiografia catalana
Historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a bibliotecari a…
Francesc Torrella i Niubó
Historiografia catalana
Historiador especialista en la indústria i l’art tèxtil, psicòleg i enginyer tècnic tèxtil.
És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…
Castell de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…
Sant Julià de Bestracà (Beget)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons J M Melció Les ruïnes de l’església de Sant Julià de Bestracà es troben al costat dels murs enderrocats de l’antic castell, al cim del puig del Bestracà, a 1044 m d’altitud, el qual culmina l’encinglerada serra de Bestracà, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a la seva confluència És un lloc des del qual hom domina una impressionant panoràmica sobre el cantó ponentí de la Garrotxa Aquest indret pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al…