Definició
És anomenat tumor medul·lar qualsevol creixement cel·lular anòmal —localitzat a l’interior de la canal de la columna vertebral on es troba allotjada la medul·la espinal—, que destrueix o comprimeix la medul·la espinal o les seves arrels nervioses i causa diversos trastorns de la força muscular i la sensibilitat.
Causes, tipus i freqüència
L’origen íntim de la formació de tumors és desconegut. Són producte del desenvolupament anormal d’un grup cel·lular pro vinent d’algun teixit de la zona, que creix amb independència dels altres.
Els tumors medul·lars deriven fonamentalment dels mateixos tipus de teixits que els tumors intracranials, bé que són molt menys freqüents. Gairebé la meitat dels tumors medul·lars s’originen a la medul·la espinal, les arrels nervioses o les vèrtebres, i representen un 15% del total dels tumors originats al sistema nerviós. Els més habituals són els meningiomes, derivats de les cèl·lules que formen les meninges; els neurofibromes, derivats de les cèl·lules que envolten les fibres nervioses de les arrels dels nervis; els gliomes, derivats de les cèl·lules de la neuròglia de la medul·la espinal, i els sarcomes, derivats del teixit ossi de les vèrtebres.
L’altra meitat de tumors medul·lars són metàstasis, és a dir, creixements de cèl·lules que provenen de tumors originats en d’altres òrgans que atenyen la medul·la espinal a través de la sang. Les metàstasis provenen especialment dels tumors de mama, la pròstata, els pulmons, la glàndula tiroides i el ronyó.
Símptomes i evolució
Els trastorns provocats per tumors medul·lars són bàsicament semblants als que ocasionen els traumatismes medul·lars, és a dir, una sèrie de trastorns de la sensibilitat i la capacitat de moviments musculars localitzats a la zona del cos corresponent a la innervació nerviosa controlada pel segment medul·lar alterat. Però, a diferència dels traumatismes medul·lars, en què les alteracions es manifesten sobtadament després d’un accident, en el cas dels tumors medul·lars es presenten de manera progressiva, i es van intensificant amb el pas del temps, a mesura que el tumor creix.
Els tumors que provenen de les meninges o els ossos, localitzats a fora de la medul·la espinal, ocasionen inicialment una compressió de les arrels nervioses posteriors dels nervis espinals, a través de les quals es transmet la sensibilitat. Així, la manifestació inicial sol ésser dolor, generalment intens, situat en l’àrea de la pell innervada pels nervis afectats. També es poden presentar d’altres trastorns de la sensibilitat, com ara formigueig o insensibilitat. En fases avançades, s’esdevé una pèrdua total de la sensibilitat general. Posteriorment, el tumor sol comprimir les arrels anteriors, que són les que comuniquen els impulsos motors, i es manifesta una pèrdua de forces als músculs innervats pels nervis afectats. Quan l’evolució és més avançada, es presenta una paràlisi.
Els tumors originaris de l’interior de la medul·la generen símptomes molt variables, segons la localització que presenten. Sovint, es localitzen a la zona central, on es creuen d’una banda a l’altra de la medul·la les fibres que transmeten la sensibilitat al dolor i la temperatura. Per tant, els tumors que tenen aquesta localització provoquen la pèrdua de força en una banda del cos i l’alteració de la sensibilitat al dolor i a la temperatura en l’altra, limitades a la zona del cos innervada pel segment muscular afectat.
Quan el tumor creix, comprimeix la substància blanca medul·lar i altera les vies de conducció nerviosa a través de les quals els impulsos nerviosos arriben fins a l’encèfal i en baixen d’altres. Així, segons el nivell del tumor, les alteracions afecten zones més àmplies que les que corresponen al mateix segment medul·lar alterat. Per tant, és possible que la pèrdua de forces i les alteracions de la sensibilitat s’estenguin a les extremitats inferiors o les quatre extremitats, segons la situació del tumor. És freqüent que hom perdi el control de l’esfínter urinari i el rectal.
L’evolució és molt variable segons el tipus de tumor i la localització que presenta. De totes maneres, en general, mentre hom no instauri un tractament, els símptomes inicials es van intensificant de manera progressiva a mesura que el tumor s’estén, mentre poden continuar apareixent d’altres trastorns. Si en una primera fase el tumor solament causa una compressió de les estructures nervioses i n’altera la funció, però no arriba a destruir-les, amb el tractament adequat, totes les funcions alterades es poden arribar a recuperar completament. Quan, en canvi, el tumor ha destruït teixit nerviós, hi haurà seqüeles permanents, diferents segons les característiques concretes del cas.
Diagnosi, tractament i pronòstic
Hom basa la diagnosi dels tumors medul·lars en l’anàlisi dels símptomes i les conclusions derivades de l’examen físic.
Per a diagnosticar-ne exactament la lesió i la localització, cal efectuar una sèrie de proves, com ara radiografies de la columna vertebral, punció lumbar, mielografia, tomografia axial per ordinador o examen amb ressonància magnètica nuclear.
El tractament pot variar segons el tipus de tumor que s’ha diagnosticat i la localització que presenta. En general, hom procedeix a efectuar una intervenció quirúrgica per extirpar-lo. Sovint, s’empra també la radioteràpia, que en limita el creixement. De vegades, s’administren medicaments com els corticoides, que minven la inflamació que provoca la compressió causada pel tumor.
Els resultats del tractament depenen del tipus de tumor i del grau d’afecció en el moment de la intervenció. Quan el tumor pot ésser extirpat completament, és possible una recuperació completa. Quan, en canvi, el tumor ha destruït teixit nerviós d’una manera irreversible, hi haurà trastorns que es mantindran, però en general s’aturarà el progrés de la malaltia.