Resultats de la cerca

Tot i que el lloc de Mediona és esmentat des de mitjan segle X i hi ha notícies sobre el castell des de l’any 1011, la parròquia i l’església de Santa Maria de Mediona no apareix documentada com a tal fins a l’any 1130 Aquesta església, fora del recinte emmurallat del castell, absorbí el 1371 un temple sota l’advocació de sant Miquel, construït dins el recinte del castell, que degué ésser pròpiament la capella castellera Alguns dels altars de la parròquia ja són consignats al segle XIV com els dedicats a sant Vicenç 1379 I a sant Miquel 1382 Al segle XV Santa Maria de Mediona fou…

Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix…

L’antiga església de Santa Magdalena devia trobar-se situada molt prop del castell de Faia, possiblement a l’aiguabarreig del riu Bastareny amb el torrent de Torrentols El lloc de Faia és esmentat per primera vegada en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 983 Et in Faia, casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum El lloc s’ha de vincular, doncs, a les propietats del monestir de Sant Llorenç L’any 1087 a Faia Ipsa Faia Al comtat de Cerdanya i a la vall de Brocà, a l’apèndix del Puig que es diu d’Avellanet in comitatu Cerdaniense, in valle…

L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis…

El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent Després de la secularització de…

Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué fins a la…

Es formà amb J Campabadal, i a dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu, i l’any 1876 la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós Estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però deixà el país…

El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella…

Les fonts que informen sobre la seva figura són contradictòries pel que fa a la seva biografia Segons unes es guanyà el favor del rei Saül com a músic, per calmar l’esperit maligne que el monarca duia dins, però també es diu que fou gràcies a la seva victòria sobre Goliat, un guerrer filisteu El que se sap realment és que fou proclamat rei cap al 1010 aC, i que uní Judà amb les terres del nord d’Israel seguint una política exterior expansionista, parallelament a la seva tasca dficació interior Convertí Jerusalem en capital del regne, i construí un nou temple La seva…