Resultats de la cerca
Es mostren 4122 resultats
Grup RBA
Editorial
Grup editorial fundat a Barcelona l’any 1991.
Es constituí inicialment com a RBA Coleccionables, amb la intenció d’operar en els àmbits del quiosc, que continuà el 1993 amb el llançament de RBA Revistas El 1994 obtingué la llicència per a publicar, a l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina, la revista National Geographic El 1998 llançà el segell RBA Libros i aviat es consolidà com un dels primers grups editorials de l’Estat espanyol Incorporà altres editorials al grup, entre d’altres l’ Editorial Molino , el 2004, amb la qual reforçà els catàlegs de literatura infantil i juvenil, i el 2006, l’editorial Gredos, una de les més prestigioses…
International Union of Local Authorities
Xarxa internacional d’autoritats locals fundada l’any 1913.
Fou impulsada pel senador belga Emile Vinck, que organitzà a la ciutat de Gant, Bèlgica, un congrés internacional de més de 400 municipis de vint països diferents que donà lloc a la Unió Internacional d’Autoritats Locals Durant el procés de descolonització de la postguerra, primer al sud-est d’Àsia i després a l’Àfrica, s’hi adheriren ciutats i pobles que havien assolit la seva independència El procés més important d’expansió tingué lloc entre el 1964 i el 1987, període en què el secretari general, Han van Putten encapçalà a la Haia, encara seu central d’IULA, el secretariat mundial Durant…
Església i Societat Cristianisme
Congrés organitzat el 1999 a Barcelona per deu entitats cristianes.
Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius…
Carles Camps i Mundó

Carles Camps i Mundó
© Andreu Clapés
Literatura catalana
Poeta.
S’interessà des de molt aviat per la poesia de caràcter experimental i reivindicà els surrealistes, JV Foix i J Brossa Fruit d’aquest interès són Poemes 1966, L’influx de Lynx no altera el conducte 1969, amb Santiago Pau Bertran, Variacions puntuals 1972, Trilogia del tret 1972, Sis trets 1973 i Habitar un paisatge 1973 En La nuu, Contes de l’horitzó 1974, es decantà cap a la poesia visual El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà la sèrie La columna A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes 1981, L…
,
P’otr Iljič Čajkovskij

P’otr Iljič Čajkovskij
Música
Compositor rus.
Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…
Joan Rendé i Masdeu

Joan Rendé i Masdeu
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès L’any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a escriptor l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de…
,
Celso Emilio Ferreiro Míguez
Celso Emilio Ferreiro Míguez
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta gallec.
Publicà, en gallec, Cartafol de poesía 1935 i, en castellà, Al aire de tu vuelo 1941 i Baladas, cantigas y donaires 1947 Reprengué l’obra gallega el 1951 amb Musa alemá versions de poetes alemanys Situats, aquests llibres, en la línia imaginista i arcaïtzant de la poesia gallega de la preguerra, O sono sulagado 1954 significa un canvi decisiu en la seva concepció de la poesia, i Longa noite de pedra 1962 en fa la figura fonamental de la poesia compromesa i el poeta gallec de la postguerra més llegit El sarcasme, la denúncia apassionada i la referència constant a la problemàtica gallega del…
Hans Fallada
Literatura alemanya
Pseudònim de l’escriptor alemany Rudolf Ditzen.
La seva infantesa i joventut estigueren marcades per les desavinences amb el seu pare, jutge, el fracàs escolar i un caràcter inestable El 1911 prengué part en un intent de suïcidi mutu en el qual matà un amic seu, de resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric L’addicció a l’alcohol i a les drogues el portà reiteradament a delinquir, a la presó i a centres de desintoxicació, però mai no aconseguí rehabilitar-se Després d’una primera novella expressionista, Der junge Goedeschal ‘El jove Goedeschal’, adoptà el punt de vista de la Nova objectivitat , i la seva atenció se centrà en…
Rosa Fabregat i Armengol

Rosa Fabregat i Armengol
© Esther Remacha
Literatura catalana
Escriptora.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993 1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012…
,
Nicolas Boileau-Despréaux

Nicolás Boileau-Despréaux
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
El 1660 començà a publicar les seves obres, que provocaren reaccions nombroses i violentes El 1676 el rei Lluís XIV el nomenà historiògraf reial ensems amb Racine, i el 1684 el féu entrar a l’Académie Française Participà en la querella dels antics i dels moderns a favor dels primers De la seva producció, escrita generalment en vers, destaquen les dotze Satires 1666-1711, que es reparteixen entre pintures de la vida parisenca, reflexions morals inspirades d’Horaci i de Juvenal i crítica literària D’entre les Épîtres 1669-98, que tracten, amb més agilitat, dels mateixos temes que les Satires ,…