Resultats de la cerca

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…

Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme revolucionari…

Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…

Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de les diòcesis…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…

Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007,  Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible  2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers  2013  El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…

Llicenciat en història moderna i contemporània 1979 i doctor en història 1990 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra, dins de la qual ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives 2007-13 Els seus estudis se centren en la política i la societat a la Catalunya del segle XVIII i, molt especialment, en la Guerra de Successió  a Catalunya i a l’Estat espanyol Ha publicat, entre altres treballs, Els catalans i Felip V 1993, Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials, Escrits polítics del segle…

Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino