Resultats de la cerca

Visqué a Londres 1905 i a L’vov Ucraïna fins que s’establí a Palestina 1909, on morí durant els disturbis àrabs A més de diverses colleccions de contes breus i narracions, és autor d’assaigs sobre escriptors hebreus moderns Hom ha instituït a Israel un premi literari a la seva memòria

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

Decorador de molta inventiva, contribuí en una gran manera a la creació de l’estil Imperi Fou un dels precursors de les construccions metàlliques modernes Halle aux blés, 1802, París Entre les seves obres sobresurt el castell de Bagatelle 1777, a París

Fou membre de l’escola vitalista de Montpeller, que influí en els vitalistes catalans del s XIX És autor de Nouveaux éléments de la science de l’homme 1778 Fou metge de Napoleó

Fou professor de literatura en diverses universitats fora del seu país Tailàndia, Singapur, Alemanya, Japó fins el 1970, que tornà a la Gran Bretanya Es donà a conèixer amb Season Ticket 1948, dins la línia irònica i de concisió pròpia dels poetes de l’anomenat The Movement En el volum autobiogràfic The Terrible Shears 1973, recull la seva experiència a l’estranger A Faust Book 1979 fou el seu darrer volum de poesia, a banda d’antologies posteriors comm ara  Collected Poems 1948-1998 1998  Publicà, posteriorment, The Way of The Cat 1992, Old Men and Comets 1993 i Instant Chronicles A Life…

Fou voluntari en la guerra contra Napoleó i funcionari a Berlín Com a poeta romàntic desenvolupà els temes de l’amor, la pàtria i l’enyorament Escriví obres de teatre Die Freier, 'Els pretendents’, 1833 i novelles Das Marmorbild, 'L’estàtua de marbre’, 1818

Hom li deu la descripció del bacil de la febre tifoide, l’especificitat del qual demostrà i per al qual donà una sèrie de mètodes de cultiu i aïllament És també autor de nombrosos treballs sobre el raquitisme i les seves relacions amb el cretinisme

Escriví drames neoclàssics amb problemàtica burgesa Regulus 1801 i Coriolan 1802, per al qual Beethoven escriví la famosa obertura el 1807

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

Fou professor al King's College de Cambridge 1926-41, i tingué una gran activitat com a organitzador i promotor El 1923 creà la Societat Internacional de Música Contemporània Publicà nombrosos assaigs i estudis, entre els quals es destaquen Alessandro Scarlatti 1905, Mozart's Operas 1913 i Händel 1934