Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó Fou en cinc ocasions campiona de Catalunya en individuals 1934, 1935, 1940, 1941, 1942 dotze en dobles amb M Cruz López 1934, amb la Sra King 1935, amb D Rifé 1940, amb M Blasco 1941, amb G Losse 1942, amb C Puig 1946, 1948, 1949, amb D Rifé 1947, amb A Guri 1950 i amb MJ Riba 1954, 1957, i quatre en dobles mixtos amb JM Blanc 1940, amb L Carles 1941, amb J Bartrolí 1947 i amb P Masip 1950 Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1942 i en dobles el guanyà en vuit ocasions amb MJ Chávarri 1934, 1942, 1944, 1945, amb L Álvarez 1941,…

En funció del repertori, el conjunt inclou un nombre variable de contratenors -entre quatre i quinze-, als quals ocasionalment s’associen instrumentistes Des dels inicis, els fundadors decidiren que Pro Cantione Antiqua havia de ser una agrupació formada per solistes, ben establerts en la seva professió, on cadascun d’ells tingués experiència d’actuar en grup Els seus membres han participat en els principals enregistraments d’obres de JS Bach, GF Händel, MA Charpentier, C Monteverdi, J Haydn i H Schütz, i han actuat com a solistes convidats en cors com el del King’s College de…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB King…

L’any 1967 el productor Jonathan King reuní un grup d’adolescents liderats per Peter Gabriel, els convertí en Genesis i els feu enregistrar el seu primer disc, From Genesis to Revelation 1969 Després d’uns inicis sense gaire ressò, el grup es consolidà al principi dels anys setanta amb l’entrada de Phil Collins i S Hackett Els seus concerts eren molt teatrals, i les cançons, llargues i plenes d’èpica L’aparició de Foxtrot 1972 fou un dels seus moments culminants Com es veu a The Lamb Lies Down 1974, el seu rock se sofisticà amb unes lletres menys gratuïtes i més complexes Poc…

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de…

Filla d’actors, ja de petita intervingué en obres de teatre i en comèdies de televisió Debutà al cinema a Heavenly Creatures 1994, de Peter Jackson, i l’any següent la seva interpretació a Sense and Sensibility , d’Ang Lee, causà sensació, com també, més tard, la del Titanic 1998, de J Cameron Altres films en què ha actuat són Jude 1996, Michael Winterbottom, Holy Smoke 1999, J Campion, Enigma 2001, M Apted, Quills 2000, P Kaufman, The Life of David Gale 2003, A Parker, Eternal Sunshine of the Spotless Mind 2004, M Gondry, Finding Neverland 2004, M Forster, Romance & Cigarettes 2005, J…

Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007,  Napoli, Napoli, Napoli…

Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork…

Els records de la seva infància, arran de restar orfe a dotze anys, i les diverses tasques acomplertes a la regió del Mississipí foren l’element principal de les seves obres Life on the Mississipi 1883, The Adventures of Tom Sawyer 1876 traducció catalana de JCarner, 1918 i Huckleberry Finn 1882 Collaborà en el Territorial Enterprise articles aplegats el 1957 Mark Twain of the Enterprise , i es féu popular amb la publicació d' Innocents Abroad 1869, recull de les impressions d’un viatge per la Mediterrània Hom pot apreciar en les seves pàgines una intenció humorística constant, que en les…

Aconsellat per Arthur Miller, es traslladà a Hollywood on, amb Rumble Fish 1983, de F F Coppola, es convertí en actor de renom Posteriorment, ha protagonitzat, entre d’altres, The Year of the Dragon 1985, de M Cimino 9 1/2 Weeks 1985, d’A Lyne Homeboy 1988, de M Seresin Francesco 1989, de L Cavani Wild Orchid 1990, de Z King Desperate Hours 1990, de M Cimino White Sands 1992, de R Donaldson FTW 1994, de M Karbelnikoff Exit in Red 1996, de Y Bogayevicz Bullet 1996, de la qual fou coguionista, de J Temple The Rainmaker 1997, de FF Coppola Out in Fifty 1999, de B Christopher i S…