Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
L’estiueig
Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…
pollencí
Lingüística i sociolingüística
Parlar de la vila i terme de Pollença (Mallorca) que es diferencia de la resta del mallorquí i altres parlars baleàrics perquè no conserva l’article determinat procedent del llatí ipse, sinó que, com la major part del català continental, l’article procedeix d’ille: el (pronunciat eu), els (eus), la, les.
El cicle cretaci superior al domini beticobalear
Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En…
,
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
La difusió dels nous esquemes visuals als països de la Corona d’Aragó
Art gòtic
Retaule de Sant Jordi del Mestre de Xèrica, pintor que exemplifica els contactes entre la pintura valenciana i la catalana MMX Nombrosos artistes protagonitzaren intercanvis molt importants entre els diversos països de la corona catalanoaragonesa durant el segon internacional Alguns ja eren actius en el moment del primer internacional, com ara Pasqual Ortoneda, pintor de Tarragona que viatjà a Osca, a Saragossa i finalment a la Franja o Bernat Despuig, que tingué contactes amb l’escola valenciana i amb les terres del bisbat de Tortosa Altres exemples de pintors del segon internacional que…
arxius i patrimoni fotogràfics
Historiografia catalana
Existeix un important fons documental dels Països Catalans per a la investigació de la història des de l’aparició de la fotografia, l’any 1839.
Les colleccions de fotografies es poden localitzar en arxius públics i privats, museus, biblioteques i altres institucions A Catalunya, les institucions públiques que guarden aquest material antic són, sobretot, municipals Les més importants són l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHCB, que integra els fons incorporats des de la seva fundació, a la dècada del 1920, i l’Arxiu Fotogràfic AF, dependent de l’anterior i creat el 1994 per aplegar el material conservat o produït per diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona L’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, integrat dins l’…
pont
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
El lleure a l’abast de tothom
Trenta anys de rutina musical Orquestra Pau Casals, cartell, A Gual, sd ITB / RM Un dels efectes més beneficiosos del moviment modernista sobre la música va ser el de crear la necessitat del concert, com a punt d’encontre entre el creador i l’oïdor Abandonat, doncs, el model del concert-sorpresa que servia per a mostrar les habilitats amagades d’un virtuós precoç, la ciutat i, per extensió, tota la seva zona d’influència directa o indirecta, començà a exigir la presència de grups orquestrals i de cambra estables que li permetessin un contacte regular amb les composicions noves i amb els…
dominicà | dominicana
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina