Resultats de la cerca

De caràcter educatiu i patriòtic, pretenia situar-se per damunt de matisos polítics o socials, per la qual cosa nomenà una presidència d’honor amb líders dels principals partits Organitzà cursos sobre història, literatura, art, llengua, etc cercles d’estudis de dialèctica “Àgora” competicions esportives a la manera del Sokol txec i campanyes d’acció social i cultural En fou president Pompeu Fabra secretari, Batista i Roca, i sotspresident, Frederic Roda Mantingué estretes relacions amb Galícia, el País Basc, els txecs i Occitània Organitzà una gran campanya pro estatut i a la…

Professor d’anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra,la seva tesi doctoral versà sobre la intervenció en la comunicació escrita en les organitzacions empresarials Ha divulgat habitualment sobre didàctica de la llengua i comunicació escrita, en revistes com “Guix Elements d’Acció educativa”, “Com”, “Escola catalana” i “Articles de didàctica de la llengua i de la literatura”, tema sobre el qual ha publicat també diversos manuals, com, entre d’altres, Descriure escriure Com s’aprèn a escriure 1987, 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita amb M…

Doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1973 i en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Roma 1977, ha estat professor en diverses universitats italianes i a Berkeley Califòrnia Catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona 1989-92 i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual fou el primer rector 1992-98, i posteriorment catedràtic emèrit Ha estat president del consell supervisor del TERMCAT 1999-2002 És membre fundador del Grup Català de Sociolingüística , membre de l' Associació Internacional de Llengua i Literatura…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió  al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de Convergència…

Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El…

Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre 1990-98, membre fundador de la companyia Kràmpack 1994-97 i director fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra 1995-99 Ha dirigit, entre altres espectacles, Kràmpack 1994, de JSánchez, premi especial de la Crítica Dakota 1996, de JGalceran, premi Butaca a la millor direcció Klowns 1997, de JMontanyès i JMMestres, premi Especial de la Crítica Salvats , d’EBond…

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En desacord amb la…

Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren,…

Foren constituïdes tres seccions d’estudi la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra…