Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Diccionari de la llengua catalana

Diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana en un volum, publicat el 1982 per l’editorial Enciclopèdia Catalana amb la recomanació de l’Institut d’Estudis Catalans.
Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana 1932 de Pompeu Fabra , el Diccionari català-valencià-balear 1926-62 d' Antoni M Alcover i Francesc de B Moll i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana 1980-91 de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició del Diccionari de la llengua…
dinastia Flàvia
Història
Nom donat a dues dinasties d’emperadors romans.
La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou Constantí el Gran, fill…
Oriol Casanovas i la Rosa
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1969, fou catedràtic de dret internacional públic i privat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980-82 i de la Universitat de Barcelona 1982-90, i és catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1990 És autor de desenes d’articles sobre dret dels tractats i de dret dels conflictes armats, entre altres matèries Compilà diversos textos de dret internacional en el llibre Casos y Textos de Derecho Internacional Público 1972, quarta edició del 1988, eina pedagògica per a diverses generacions d’estudiants d’…
Palestra
Entitat catalanista, fundada a Barcelona (1930) per iniciativa d’un grup d’amics de J. M. Batista i Roca.
De caràcter educatiu i patriòtic, pretenia situar-se per damunt de matisos polítics o socials, per la qual cosa nomenà una presidència d’honor amb líders dels principals partits Organitzà cursos sobre història, literatura, art, llengua, etc cercles d’estudis de dialèctica “Àgora” competicions esportives a la manera del Sokol txec i campanyes d’acció social i cultural En fou president Pompeu Fabra secretari, Batista i Roca, i sotspresident, Frederic Roda Mantingué estretes relacions amb Galícia, el País Basc, els txecs i Occitània Organitzà una gran campanya pro estatut i a la…
Jaume Tomàs i Sabaté
Economia
Empresari.
En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’empresa familiar…
Antoni López i Llausàs
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor.
Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble…
,
reactable
Música
Instrument electrònic musical.
Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
Jordi Jané i Guasch
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de Convergència…
Parc de Salut Mar de Barcelona
Medicina
Consorci per a la gestió d’equipaments i la sanitat públics creat al gener del 2010.
Substitueix l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària IMAS, creat l’any 1983, d’acord amb la Llei general de sanitat i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya aprovada l’any 1990 En aquest consorci, la Generalitat disposa d’una representació del 60% i l' Ajuntament de Barcelona del 40% restant El Parc es localitza al litoral de Barcelona, i s’articula al voltant de l' Hospital del Mar de Barcelona Té com a centres assistencials complementaris l’hospital de l’Esperança, el Centre Peracamps i el Centre Fòrum, i l’activitat de recerca és gestionada per l’Institut Municipal d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina