Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola
Biblioteca de la ciutat de Girona.
Obrí les portes al públic el 23 de desembre de 2014, i fou inaugurada el 13 de gener de 2015 Substitueix l’anterior biblioteca situada a la Casa de Cultura Construïda per l’Estat i gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fou projectada pels arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico Adopta forma de cub, amb un passadís central amb diverses sales a banda i banda, classificades segons el material que contenen, i disposa de jardins interiors Amb una superfície de 7121m 2 , que la converteix en la més gran de Catalunya en iniciar l’activitat, el fons…
Anicet Ciscar Rius
Esport general
Esportista polifacètic i dirigent esportiu.
Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de San Sebastián i Mundo…
Salvador Gratacòs i Nadal
Música
Flautista.
Inicià els estudis de flauta amb el seu pare, Esteve Gratacòs i Roca Barcelona, 2 de desembre del 1887 - 12 de gener del 1938 professor del Conservatori de Música de Barcelona i solista de l’Orquestra Pau Casals Continuà la seva formació en aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu, on es graduà l’any 1949 amb l’obtenció del premi de fi de carrera Fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fins al 1957 Aquest any decidí de traslladar-se a París per perfeccionar la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb qui posteriorment participà en nombrosos concerts i…
,
Segimon Arquer
Filosofia
Cristianisme
Humanista i teòleg sard.
Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a…
,
Michael Radulescu
Música
Organista, director i compositor romanès.
Nasqué en una família de gran tradició musical Estudià orgue amb Victor Bickerich i composició amb Mikhail Jora, que havia estat deixeble de Max Reger, i continuà els estudis a l’Acadèmia de Música de Viena amb Anton Heiler i Hans Swarowsky Feu una carrera de concertista i director amb actuacions a Europa, l’Amèrica del Nord, el Japó i Austràlia Del 1968 al 2008 fou professor d’orgue de la Universitat de Viena, i del 1990 al 2019 fou director de l’Acadèmia Bach de Porrentruy Suïssa, a més d’impartir classes a l’Acadèmia d’Orgue de Cremona La seva producció musical és formada per obres per a…
Erick Friedman
Música
Violinista nord-americà.
Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…
Hans Albrecht
Música
Musicòleg alemany.
Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història…
,
Horst Laubenthal
Música
Nom pel qual és conegut el tenor alemany Rüdiger Neumann.
Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…
Johann Christian Bach

Johann Christian Bach
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany, fill petit de Johann Sebastian Bach; en restar orfe (1750), fou deixeble del seu germà Carl Philipp Emanuel.
L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor, música de cambra,…
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina