Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
Santa Maria de l’Aldea
Art romànic
Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 o 1148, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s…
Jaume Tarrazón i Badia
Cinematografia
Exhibidor.
S’incorporà de jove al món empresarial administrant alguns cinemes de l’Hospitalet de Llobregat, conjuntament amb el seu soci Josep Balañà i Espinós, amb qui compartí el negoci fins a la mort d’aquest També s’associà amb Pere Balañà i Espinós en l’explotació de diversos locals barcelonins A partir de la dècada del 1960, amplià el circuit de sales amb la incorporació d’altres situades a Badalona i més tard a Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, ja en companyia de Francesc Mas, el seu collaborador des d’aquell moment Més endavant, i malgrat la crisi del…
Artemisia Gentileschi

Tocadora de llaüt, autoretrat d’Artemisia Gentileschi
(CC0)
Pintura
Pintora italiana.
Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Durant el judici a Tassi per ofensa a l’honor familiar —pel qual fou condemnat a ser expulsat de Roma—, Artemisa fou també sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada per a verificar el seu testimoni Un mes després del judici, es casà amb el pintor florentí Pierantonio Stiattesi, amb qui tingué quatre fills La seva primera pintura coneguda fou Susanna i els …
Les aquifoliàcies
Celastracies 1 i aquifoliàcies 2 1 Evònim Euonimus europaeus a branca amb inflorescències axillars x 0,5 b detall de dos fruits, un dels quals ja és obert i deixa veure les llavors al seu interior x 1 2 Grèvol llex aquifolium a branca amb fruits madurs x 0,5 b flor femenina amb estaminodis x 2 c flor masculina amb els estams inserits entre els pètals x 2 Eugeni Sierra Petita família de plantes llenyoses pròpia de les regions temperades i tropicals que conté només tres gèneres i unes 400 espècies L’únic representant als Països Catalans és el grèvol El grèvol Ilex aquifolium és un…
Cap d’olla gris
Tot i que el cap d’olla gris Grampus griseus és una espècie relativament comuna en totes les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, els seus costums í la seva biologia són molt desconeguts És una espècie molt curiosa i sovint s’acosta als vaixells en moviment i neda a la seva proa Les cries presenten la coloració repartida de manera uniforme per tot el dors i els costats, però, a mesura que l’animal envelleix, la part anterior del cos es va aclarint fins arribar al color blanc en els exemplars més vells Eduardo Saiz És un cetaci d’aspecte semblant al del cap d’olla…
Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a Arxiu de…
,
Castell de Celrà
Art romànic
Situació El castell de Celrà, notable edifici, utilitzat molts anys com a masia, bastit a l’entorn d’una antiga torre circular TAVISA Castell situat en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà, entremig de camps Mapa L 39-12295 Situació 31TDG896525 Cal agafar una carretera de terra que surt a la dreta de les escoles de Celrà la podem seguir fa una lleugera pujada fins a tocar del castell, que és situat a l’esquerra JBM Història El lloc es coneix amb els topònims de Celeranus 922, Celranus 1017, Celrano 1064 i Cilrano 1088 En el Liber feudorum maior apareix el primer nom de…
presbiacúsia
Patologia humana
Disminució de l’agudesa auditiva pròpia dels vells, consistent en el fet que hom hi sent millor de lluny que de prop i percep millor la veu baixa que l’alta.
Canillo

Canillo
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia, la primera, segons un ordre tradicional, de les set que integren Andorra i també la més extensa.
Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina