Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
Restrenyiment
Patologia humana
És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El restrenyiment pot…
El que cal saber dels tumors malignes de fetge
Patologia humana
És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones…
Vasos sanguinis del testicle i de l’epidídim
Anatomia humana
El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…
panerola de mar

Panerola de mar
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Isòpode marí de l’espècie Sphaeroma serratum, d’abdomen bombat i cos cuirassat, que en actitud defensiva esdevé esfèric.
epeira
Aracnologia
Aranya comuna de l’ordre dels araneids, notable pel dibuix en forma de creu que porta sobre l’abdomen.
És molt comuna als Països Catalans, on rep també el nom d' aranya de la creu o de jardí
Exploració radiològica
Patologia humana
Les exploracions radiològiques , basades en l’ús dels raigs X, tenen diverses aplicacions en l’estudi de les malalties de l’aparell digestiu Aquestes exploracions consisteixen, bàsicament, a irradiar una part determinada del cos amb raigs X, posant per darrere de la zona estudiada una pellícula fotogràfica sensible a aquestes radiacions Els raigs X tenen la propietat de travessar l’organisme, de manera que en part són retinguts segons la densitat dels teixits sobre els quals incideixen Així, quan atenyen la placa radiogràfica reflecteixen les diferents estructures orgàniques en una tonalitat…
Els tisanòpters
Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el…
Els mal·lòfags: polls de l’aviram i afins
Característiques del grup Coneguts vulgarment amb els noms de polls de l’aviram o polls mastegadors, donada la seva semblança aparent amb els polls veritables o anoplurs, aquest ordre comprèn unes 3000 espècies que, en el transcurs de tot el seu cicle vital, viuen com a ectoparàsits estacionaris i permanents dels ocells i dels mamífers N’obtenen el nodriment, generalment, a expenses de les escates dèrmiques, les plomes i els pèls La seva grandària oscilla entre 0,5 i 5 mm, encara que algunes espècies gegantines arriben a assolir 1 cm de llargada A banda el seu cos aplanat dorsiventralment, hi…
El que cal saber dels traumatismes potencialment greus
Els impactes directes contra el crani i els moviments bruscs del cap poden produir traumatismes crànio-encefàlics TCE, és a dir, alteracions en les estructures nervioses de l’encèfal Les lesions de la cara i del cuir cabellut solen ésser aparatoses, ja que les ferides sagnen molt i les contusions ocasionen una gran tumefacció, però això no significa que siguin necessàriament greus Davant d’un traumatisme cranial important, cal sempre tenir en compte que també hi pot haver una lesió de la columna vertebral Per això, cal bellugar l’afectat com menys millor, i si és imprescindible de moure'l cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina