El que cal saber dels traumatismes potencialment greus

  • Els impactes directes contra el crani i els moviments bruscs del cap poden produir traumatismes crànio-encefàlics (TCE), és a dir, alteracions en les estructures nervioses de l’encèfal.
  • Les lesions de la cara i del cuir cabellut solen ésser aparatoses, ja que les ferides sagnen molt i les contusions ocasionen una gran tumefacció, però això no significa que siguin necessàriament greus. Davant d’un traumatisme cranial important, cal sempre tenir en compte que també hi pot haver una lesió de la columna vertebral. Per això, cal bellugar l’afectat com menys millor, i si és imprescindible de moure'l cal mantenir la columna vertebral rígida.
  • Si un accidentat porta un casc posat, és preferible de no treure-l’hi. Només és imprescindible de fer-ho si la víctima no respira, per tal de poder fer-li la reanimació, i si està inconscient i vomita, per tal de mantenir les vies aèries lliures. En tot cas, el casc s’ha de treure evitant moure el cap.
  • Sempre que un accidentat sofreixi una pèrdua de consciència, encara que sigui momentània, ha d’ésser traslladat tan aviat com sigui possible a un centre sanitari, perquè avaluïn la gravetat de les lesions.
  • Si una persona que ha sofert un traumatisme cranial té mal de cap d’intensitat progressiva, sensació de mareig, vòmits intensos i repetits, o alteracions de la consciència, ha d’anar com més aviat millor a un centre sanitari, perquè aquests símptomes podrien ésser deguts a la formació d’un hematoma dins del crani.
  • Si una persona que ha sofert un traumatisme a la cara o el coll presenta dificultats respiratòries, s’han de practicar immediatament les maniobres habituals per tal d’obrir al màxim les vies respiratòries. Si el trastorn persisteix, pot ésser útil efectuar les maniobres per a alliberar les vies respiratòries de cossos estranys, ja que és possible que l’obstrucció sigui causada per alguna estructura que s’ha desprès.
  • Si una persona accidentada té dolor intens a la part posterior del coll o a l’esquena, això pot indicar un traumatisme vertebral, però encara que no tingui aquests símptomes cal considerar-ne la possibilitat sempre que hagi tingut un accident que pugui haver causat un moviment excessiu de flexió o de rotació del tronc, com s’esdevé en els accidents d’automòbil, o bé que hagi caigut des d’una gran alçada.
  • La principal complicació del traumatisme vertebral és la lesió de la medul·la espinal continguda en l’interior de la columna. Per això, davant d’un traumatisme vertebral, cal mobilitzar com menys millor l’accidentat.
  • La posició més adequada per a una persona conscient que hagi sofert un traumatisme toràcic, és semiincorporada, amb l’esquena ben recolzada en una superfície dura i recta.
  • Qualsevol obertura en la paret toràcica haurà d’ésser obturada tan aviat com sigui possible per tal d’evitar que s’hi estableixi un flux d’aire que alteri la funció respiratòria. Per a això, si cal, s’han d’utilitzar directament les mans, però en tot cas és útil que l’accidentat es recolzi sobre el costat lesionat.
  • Si s’observa que una zona de la paret del tòrax es mou inversament a la resta, cal immobilitzar-la, per tal d’evitar les complicacions del tòrax inestable. Per a això pot ésser útil fixar fermament unes tires d’esparadrap sobre la zona afectada, com també col·locar-hi a sobre algun objecte pesant. També és útil que l’accidentat es recolzi sobre el costat lesionat per tal d’immobilitzar-lo al màxim.
  • En cas d’amputació traumàtica total de part d’un membre, és convenient de col·locar un torniquet més amunt de la lesió, per tal d’aturar les hemorràgies. La part amputada s’ha d’embolicar completament amb gases estèrils o amb un drap net, i s’ha d’introduir en una bossa de plàstic ben tancada, que cal submergir al seu torn en un recipient on s’hi hagi posat aigua i gel.
  • En cas d’amputació parcial d’un membre, cal evitar la col·locació del torniquet, excepte quan sigui imprescindible per a aturar una hemorràgia copiosa. El membre afectat ha d’ésser immobilitzat i la part amputada s’ha de cobrir amb una bossa de plàstic, i a sobre s’hi pot posar una altra bossa amb gel i aigua.
  • Si l’accidentat ha sofert un traumatisme abdominal, és convenient que es mantingui amb les cames doblegades sobre l’abdomen, per tal de reduir el dolor. En cas que tingui una ferida a l’abdomen, s’ha de cobrir l’obertura, però no s’ha d’intentar mai de reintroduir les vísceres que hagin pogut exterioritzar-se, ni s’han d’extreure els cossos estranys que s’hi hagin pogut clavar.