Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
Baixa Califòrnia Sud
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat a la meitat meridional de la península de Baixa Califòrnia.
Limita al N amb l’estat de Baixa Califòrnia La capital és La Paz 162 795 h 2000 És format per una llarga i ampla plana litoral i alineacions muntanyoses com la Sierra de La Giganta L’activitat més important és l’agricultura cotó, olives i sucre de canya, molt concentrada a la vall de Santo Domingo, on hom aprofita les aigües subterrànies La pesca i la ramaderia són també importants La mineria coure no és a bastament explotada El turisme és una important font d’ingressos Fins a la dècada dels seixanta, l’aïllament fou el principal obstacle al desenvolupament de l’estat L’…
Exeter
Ciutat
Capital del comtat de Devon, al sud d’Anglaterra, Gran Bretanya.
Situada a la capçalera de l’estuari de l’Exe, a 13 km de la desembocadura sobre el canal de la Mànega La ciutat vella, vorejada de muralles, s’estén damunt una ampla plataforma a la vora esquerra del riu, i ha estat reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, conservant l’aspecte antic High Street, Fore Street Com a monuments cal destacar el castell de Rougemont 1068, del qual només hi ha restes, la catedral gòtica s XIII-XIV, amb el cor s XIII i amb el creuer 1279-92 construït sota les torres de l’anterior església normanda 1112-66 i separat de la nau per una arcuació 1400…
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
sami

Sami amb un trineu
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Etnologia
Individu de raça molt discutida i de llengua finoúgrica, que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic i que, a causa de les seves característiques físiques, constitueix un problema antropològic no resolt satisfactòriament.
La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els…
Documenta
Art
Exposició artística de periodicitat quadriennal o quinquennal que se celebra a Kassel amb caràcter no comercial, i que s’ha configurat com la gran plataforma de projecció dels corrents més nous de l’art contemporani.
Nasqué el 1955 com a iniciativa dels artistes i intellectuals alemanys per portar a Alemanya les novetats artístiques posteriors a la guerra Els temes de cada edició han correspost als títols següents L’art dels darrers cinquanta anys 1955, L’art dels darrers vint anys 1959, Què entenem avui per art 1964, El com i el perquè de l’art 1968, Interrogatori a la realitat 1972, L’art del procés 1977 i el Diàleg entre artistes de països diferents en l’actual situació cultural 1982 Si anteriorment s’hi havia impulsat l’art europeu d’avantguarda d’una manera molt ampla, en les dues…
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…
Josep Belda i Domínguez
Historiografia catalana
Arqueòleg i religiós.
Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’…
esquella
Música
Campana feta amb planxa de metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa a una cavitat També és conegut pels noms de picarda, picarola, truc, cabronera, tringola, borromba i borrombí Les esquelles estan construïdes amb una planxa de metall plegada en forma tubular o cilíndrica recoberta amb una part de coure -algunes vegades, tan sols fragments-, que és el que dona la qualitat sonora al material després de la fosa L’ansa és del mateix material i prou ampla perquè pugui ser subjectada al collar de l’animal El batall de les esquelles pot ser fet de fusta, banya, os, cuir o ferro, i…
gafa de punta
Construcció i obres públiques
Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l’obra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina