Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Carles Soler i Perdigó

Carles Soler i Perdigó
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià peritatge mercantil i posteriorment humanitats i filosofia al seminari de Barcelona Ordenat el 1960 a la Capella del Collegi Espanyol de Roma, l’any següent es llicencià en teologia i el 1972 en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Del 1961 al 2001 exercí el ministeri a l’arquebisbat de Barcelona, on, entre altres càrrecs, el 1991 fou ordenat bisbe auxiliar i vicari general i responsable de la Demarcació Episcopal del Vallès 1991-2001 Fou també secretari general del Concili Provincial Tarraconense 1992-96 i president del Comitè per al Diaconat…
Joan-Enric Vives i Sicília

Joan-Enric Vives i Sicília
© Moncloa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat de sacerdot el 1974, es llicencià en teologia 1976 i en filosofia 1982 a Barcelona El 1993 fou escollit bisbe auxiliar de Barcelona, i des del 1997 és bisbe secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Nomenat el 2001 bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell, al maig del 2003 fou investit bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, en substitució, per jubilació, de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis El 2010, atenent a les especials circumstàncies com a copríncep d’Andorra, el Papa Benet XVI li atorgà el títol d’arquebisbe ad personam , que l’equiparava als…
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència…
Łódź

Una de les nombroses fàbriques a l’entramat urbà de Łódź
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia.
És el primer nucli industrial tèxtil de Polònia i un dels més importants d’Europa, tant en el ram del cotó com en el de la seda, la llana i les fibres artificials Aquesta especialització ha estat afavorida per l’afluència d’obrers tèxtils expulsats de la indústria pesant alemanya L’evolució ha estat molt recent, fins al punt que Łódź tenia només 50 000 h a mitjan s XIX, i la propera ciutat de Zgierz la doblava en població La planta és ortogonal, entorn de la via principal, la Piotrkowska La trama urbana inclou, d’una forma anàrquica, grans fàbriques, vies fèrries, parcs i àrees residencials…
Jacques Audiard

Jacques Audiard
© Georges Biard
Cinematografia
Director de cinema francès.
És fill d’un guionista i nebot d’un productor de cinema Cursà estudis de literatura i de filosofia, que no acabà, i des del 1976 treballà com a auxiliar al teatre i al cinema Els anys vuitanta començà a escriure guions d’intriga i acció per a Claude Miller i Michel Blanc El 1994 rodà el seu primer film, Regarde les hommes tomber , amb el qual guanyà tres premis César, un dels quals al millor director Consolidà la seva trajectòria amb Un héros très discret 1996, que desmitificava la resistència Sur mes lèvres 2002, que guanyà un tercer César De battre mon coeur s’est…
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i historiador.
Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició de Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en prosa de Joan…
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha…
Josep Àngel Sáiz i Meneses

Josep Àngel Sáiz i Meneses
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Es formà als seminaris de Barcelona i de Toledo i es llicencià en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya el 1993 Ordenat sacerdot a Toledo el 1984, inicià la seva tasca pastoral com a prevere en aquesta arxidiòcesi L’any 2000 fou nomenat secretari general i canceller de la cúria de l’arquebisbat de Barcelona, fet que mostrà la confiança que havia dipositat en ell el cardenal Ricard M Carles i Gordó El 2001 fou nomenat bisbe titular de Selemselae i auxiliar de Barcelona L’any 2004 fou nomenat titular del nou bisbat de Terrassa , càrrec que ocupà fins l’abril del 2021 quan…
Tecla
Escena de la vida de santa Tecla al retaule de Pere Joan de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Cristiana, de vida llegendària, coneguda només per les actes apòcrifes titulades Acta Pauli et Theclae.
Segons aquestes nasqué a Iconi, a l’Àsia Menor, i fou convertida per Pau de Tars, el qual ella acompanyava en qualitat d’evangelitzadora i auxiliar Sofrí diferents martiris i la mort a Selèucia abans de l’any 65 La difusió de les esmentades actes la feu popular a tota la cristiandat El seu sepulcre fou visitat per molts pelegrins, entre els quals Egèria, el 384 La suposada evangelització de sant Pau a Tarragona hi feu localitzar aquest culte, ciutat de la qual esdevingué patrona i titular a la seva església El seu culte hi és constatat des del segle XII Prop del claustre de la…
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina