Resultats de la cerca

Aquesta església era situada prop de l’actual Mas de Fontanet, a l’enclavament de Fontanet dins del terme d’Organyà El lloc de Fontanet apareix esmentat en un document del 1021, mentre que el poble, ara desaparegut, ho era en documents dels anys 1026, 1084, 1090, 1091, 1093, 1096, 1100 i 1162, com a part integrant de les possessions de la família Caboet a la vall de Cabó Amb la unió de les cases Caboet i Castellbò, l’any 1185, Fontanet passà a formar part del vescomtat de Castellbò —dins de la batllia de Cabó, quarter d’Organyà—, que gaudí de la jurisdicció alta i criminal del…

El lloc de Castellàs, segons el Spill … del vescomtat de Castellbò, pertanyia al vescomtat i formava la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, que incloïa els llocs de Castellàs, Biscarbó i Malveí Al segle XIII hi ha documentat el canonge d’Urgell, Berenguer t d 1211, fill de Pere III, vescomte de Vilamur, com a senyor de Castellàs L’església de Santa Maria de Castellàs apareix en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 En la relació del 1312 l’església no fou visitada però sí que el seu capellà fou…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de…

Bellfort és un terme que s’estén a migdia de Palau, des de la carena on passa la carretera de Gualter a Forquer, fins al fons del torrent de Torreblanca, en un terreny escabrós de torrents, boscos i algun pla La capella de Sant Serni i algunes cases juntes es troben en un planell a mitja costa, a uns 2 km de la carretera Una de les cases veïnes era senyorial i fortificada, segons les restes del final de l’edat mitjana que ens han pervingut, i podria correspondre a l’antic castell del lloc Bellfort depengué dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, per mitjà de la propera comanda de Sant…

Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de…

Aquest castell també es troba esmentat amb els noms de Pui, Pug i Castellpuig Apareix esmentat l’any 1100 com un lloc situat a llevant de Favà També és documentada l’existència de la capella de Sant Salvador del Puig, que potser era la capella del castell La potestat d’aquest castell era dels Caboet Guillem Guitard de Caboet i Ramon II, en llurs testaments dels anys 1110 i 1156 respectivament, donaren la potestat dels castells que es trobaven a les valls de Cabó i de Sant Joan a l’església d’Urgell Entre aquests castells és documentat el castell de Castellpuig Devia ser situat entre el serrat…

El poble d’Espaén, escrit antigament Espaent, formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, integrat des del 1972 en el de les Noves de Segre, i és situat a la dreta del riu de Castellàs Als afores del nucli de població hi ha les restes d’una església que, segons les fonts, estava sota l’advocació de santa Eulàlia, a qui també és dedicada l’actual església, o de sant Sadurní L’església d’Espaén és documentada l’any 1314, en la irelació de parròquies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona Aquesta parròquia era integrada al deganat d’Urgellet, on és…

L’església parroquial d’Amer, qualitat delegada pel monestir de Santa Maria durant el segle XII, era dedicada a Sant Miquel El seu topònim Amer deriva del mot Amara amb el qual l’any 840 s’identificava un rierol de la contrada La primera notícia de la capella és esmentada l’any 1184 en el testament de la senyora de la vall i del castell d’Hostoles, Na Dolça Durant el 1228 el rei Jaume I concedí drets a la parròquia i al monestir, que es concretaren l’any 1238 amb el privilegi de notaria ofert pel mateix rei català L’any 1313 l’establí dins la batllia de Sech mitjançant el frare…

L’església parroquial de Sant Isidor de la Pera és situada a la part més enlairada de la població de la Pera Apareix esmentada des del segle X en un precepte del rei Lotari, de l’any 892, en el qual confirma la possessió de la Pera i de la seva església al monestir de Santa Maria de Ripoll “ in comitatu Gerundense alodem qui dicitur Pera cum casis, terris et vineis, et ecclesia sancti Isidori qui ibidem est” L’any 1058 l’església de la Pera és anomenada “ sancti Isidori cum ipsa Pera” , i el 1159 “ sancti Isidori de ça Pera” A partir del segle XIII el nom del poble apareix escrit “ Piru”…

Des del 1971 se li ha agregat Bel És drenat, a més, pel riu Cérvol límit sud-occidental i els seus afluents, el barranc de Rossell i el de la Cova Alta, i accidentat pels contraforts orientals de les muntanyes de la Tinença de Benifassà 980 m alt L’agricultura ocupa 3400 ha al secà oliveres sobretot i també ametllers, cereals i vinya i unes 60 al regadiu hortalisses Al nucli de les Cases del Riu —enfront del poble de la Sénia Montsià— hi ha una important fàbrica de paper, que juntament amb la de mobles constitueix la principal indústria local La població activa agrària no supera…