Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Castell de Castellvell de la Marca (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Vista aèria dels escassos vestigis d’aquest antiquíssim castell ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó de 469 m, en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, damunt la plana baixa del Penedès, sobre l’església de Sant Sadurní Sota el castell, cap a l’E, en la penya damunt la qual s’alça la fortificació, hi ha una gran balma Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de darrere l’església de Sant Sadurní, al nucli vell de Castellví, s’agafa una pista i, poc després, tot seguint un corriol costerut ens enfilarem fins a arribar a un gran margalló després cal tirar pel dret fins…
música d’Occitània
Música
Música desenvolupada a Occitània.
En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb…
, ,
Ramon VI de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1194-1222), fill i successor de Ramon V i de Constança de França.
Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de…
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al punt…
Alfons X de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1252-84).
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…
Saragossa
La torre de la Seu de Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
Nulles
Nulles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Vilabella E, Puigpelat N, Vallmoll W i la Secuita i Renau S, ambdós al Tarragonès És al sector meridional de la comarca, al SE de Valls i ja al límit amb el Tarragonès, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, en terrenys planers Comprèn el poble de Nulles, cap de municipi, i els agregats de Bellavista i de Casafort Passa pel poble la carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera i una altra l’uneix directament amb Valls a través de Bellavista També hi passa la línia del ferrocarril de Valls a Barcelona per Vilanova i la Geltrú…
Joaquim Miret i Sans
Joaquim Miret i Sans
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de Madrid i als…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina