Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
valenciana
Música
Dansa de parelles cantada, pròpia de diverses comarques del País Valencià, que pertany al grup de la jota, tot i que té moltes similituds amb el fandango.
De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat
Antoni Moles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra L’any 1768 esdevingué rector de Palaldà, al Vallespir, i amb la revolució francesa s’exilià al Principat des d’on s’oposà a les reformes que derivaren de la revolució Estigué vinculat a l’anomenat grup de Tuïr Tenia una important biblioteca Recreà el penediment de sant Pere en un soliloqui intitulat Sant Pere deplora son pecat , un monòleg solemne en dotze cants, inèdit També és autor d’una nadala titulada Nadal per lo dia dels Reis Bibliografia Vila, P 1997 3 Vegeu bibliografia
música de Iugoslàvia
Música
Música desenvolupada a Iugoslàvia.
Música culta Les influències en la música de Iugoslàvia han estat diverses des de l’Edat Mitjana, però, en el cas concret de Sèrbia, cal destacar el gran pes de la cultura bizantina en tots els camps de l’art Es conserven documents que testimonien la gran riquesa musical de l’Església a Sèrbia, molt influïda per l’Església grega Pel que fa a la música profana, es coneix poca cosa de la música cultivada a la cort sèrbia No hi ha constància documental d’una vida musical continuada, tan sols de la presència de músics itinerants L’ocupació turca a partir del segle XV estroncà la vida cultural del…
lauda
Literatura
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard…
Llibre Vermell de Montserrat
Música
Còdex Nr. I de la Biblioteca del Monestir de Montserrat, que rep aquest nom per l’enquadernació en vellut vermell de què fou objecte al final del segle XIX.
Es tracta d’una miscellània religiosa escrita durant la darrera dècada del segle XIV, que inclou un cançoner musical destinat als pelegrins que acudien al santuari montserratí El cançoner, conegut amb el nom de Llibre Vermell , consta de deu cants monòdics i polifònics en llatí, català i occità, alguns dels quals són danses Entre ells hi ha Los set gotxs recomptarem , els primers goigs en català i una de les poques composicions conegudes en llengua catalana de l’Edat Mitjana El virelai Inperayritz/Verges ses par , d’altra banda, és una de les dues úniques peces polifòniques que…
música del monestir de Sant Cugat del Vallès
Música
Música desenvolupada a l’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…
lauda
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard…
El paradís perdut
Literatura
Poema èpic, de John Milton, publicat en deu cants el 1667 i en dotze el 1674.
El tema central de l’obra és la caiguda dels àngels rebels i el foragitament d’Adam i Eva del paradís Segueix gairebé al peu de la lletra les formes de l’èpica clàssica Com a nota essencial cal destacar la presència d' Ariel , o Llucifer, personatge literari molt característic de la rebellió romàntica posterior, que domina tota l’obra i pel qual l’autor no pot dissimular la seva simpatia Model de poesia cristiana heroica, aquest poema ha inspirat moltes composicions musicals, entre les quals es destaca l’oratori homònim d’A Rubinstein 1858 Traduït a diverses llengües, Josep Maria Boix i Selva…
protopsalta
Música
En la litúrgia bizantina, el primer cantor, el qui entona els cants i dirigeix els cors.
llibres sapiencials
Bíblia
Denominació, corresponent a l’hebreu Ketubim (‘Escrits’), amb què a partir dels pares de l’Església hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels Càntics i els deuterocanònics: el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic
.
Hom els anomena també llibres didàctics Per llur gènere literari, hom hi podria afegir altres composicions bíbliques, com el llibre de Baruc, algun salm o el llibre de Tobies Amb arrels antigues en les tradicions orientals i en la cultura d’Israel, el gènere sapiencial es desenvolupa, però, principalment en el període postexílic i és fruit del seny humà i de la reflexió sobre la revelació anterior La major part dels llibres sapiencials fou escrita en poesia, en formes literàries diverses diàlegs, reculls de màximes, cants d’amor, reflexió a l’estil de la del midraš
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina