Resultats de la cerca

Ja l’any 938 trobem esmentada aquesta capella dedicada a sant Pere Segons Bonnassie hi ha una deixa l’any 1049 d’un sester d’ordi “ad ipsa opera” que deixa entreveure que en aquestes dates devia construir-se un nou edifici, ja romànic Tal com es desprèn de diversos documents del segle XIV, era situada en el cementiri parroquial contigu a l’església de Santa Maria La capella consta que ja era derruida l’any 1665 Restes de les seves ruines podien haver estat les que no fa gaires anys encara podien veure’s al darrere de la fàbrica Sanmartí i que alguns…

Format a Barcelona 1872-79 i titulat el 1880 Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga Catedràtic de fusteria a l’Escola de Belles Arts És autor d’una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus 1892 Féu un projecte d’urbanització de la plaça de Catalunya 1888 de Barcelona El seu estil és perfectament eclecticista Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra —Mallorca 285— 1893, Dotres —Mallorca 292— 1894, Boera —València 265— 1893, Pia Batlló —Consell de Cent 305— 1892, la pròpia —Balmes 81— 1908, Vives —Comte d’El Asalto-Piqué— 1894, així com el panteó Cros…

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les…

Tenia moltes propietats a la ciutat i una bona part de la muntanya de Montjuïc El 1152 intervingué en el testament de la reina Peronella, el 1162 en la consolidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV i el 1164 en la renúncia del regne d’Aragó feta per Peronella a favor d’Alfons I el Cast Foren moltes les seves activitats comercials i polítiques, sobretot durant el regnat de la reina Peronella El 1166 féu donació de terres per al cementiri dels pobres, al lloc on hi ha l’actual plaça de Marcús i la capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, que recorden la seva…

Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la construcció de la…

Aquesta església apareix esmentada com a “ ecclesia de Cabania ” els anys 1279 i 1280, en les Rationes decimarum Al segle XIV ja apareix amb la denominació “ sancti Vicencii de Cabanis” i “ecclesia parrochialis Sancti Vicentii de Cabanis” L’edifici actual és una construcció del segle XVIII Hom considera força probable que l’església medieval es correspongui amb les restes d’un temple romànic, descobertes fa molt poc al costat del cementiri de la població, als afores del nucli urbà, i de les quals es dóna una primera notícia en el present volum vegeu-ne l’estudi monogràfic Si…

Aquesta església, primitiva església parroquial del poble de Trilhan, era situada uns 350 m al N de l’emplaçament del castell de Trilhan, en l’àmbit de l’actual cementiri municipal, on ara hi ha una capella moderna L’actual parròquia, al centre del poble, fou construïda posteriorment i és dedicada a santa Maria, tot i que l’antiga titular de la parròquia era santa Coloma Bona prova d’aquesta afirmació es troba en la butlla que el papa Alexandre III atorgà al monestir de Sant Martí del Canigó l’any 1163, en què li confirmava, entre altres béns, uns alous a la parròquia de Santa…

Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de…

Situació L’església parroquial de Sant Jaume és dins el nucli urbà del poble de Belianes, el qual és situat en un petit turó a la riba esquerra del Riu Corb, al S de Bellpuig Les esteles de l’antic fossar parroquial es conserven en un parc públic i al cementiri actual Mapa 33-15 389 Situació 31TCG347032 Des de Bellpuig s’arriba a Belianes prenent la carretera LP-2015 CPO Història La parròquia de Sant Jaume de Belianes té l’origen a la segona meitat del segle XI Ja consta en una llista de parròquies del bisbat de Vic datada entre els anys 1050 i 1079 Aquesta relació de dependència envers Vic s…

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…