Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Els medievalismes en l'arquitectura modernista
Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un…
Santa Tecla la Vella (Tarragona)
Art romànic
Situació Petita església situada dins el clos cemeterial de la catedral de Tarragona © Museu Diocesà de Tarragona - J Farré L’església de Santa Tecla la Vella és situada dins el clos del conjunt monumental que formen la catedral, el claustre i les antigues cases dels canonges a la part alta de la ciutat de Tarragona Dins de l’illa que forma aquest conjunt, en el seu angle sud-est, a la cantonada entre el carrer del Seminari i el carrer de les Coques, hi ha l’esglesiola de Santa Tecla la Vella, la porta d’accés de la qual s’obre al jardí lateral de la catedral, antigament ocupat pel fossar…
Introducció al romànic
Art romànic
Orígens i difusió del romànic català Mapa d’Europa amb indicació dels corrents principals i els llocs destacats d’implantació del romànic, segons l’estudi d’E Junyent A Pladevall L’art romànic és l’art que es desenvolupà després de la sedimentació de les nacionalitats que es van despendre de la descomposició de l’imperi Carolingi Fou un procés molt llarg que configurà les seves característiques gràcies al revifament de les tradicions culturals arrelades en tot l’àmbit en què va tenir projecció l’imperi Romà El romànic, que va anar precedit d’un extens període de recerques de formes i…
Sant Pere de Camprodon
Art romànic
Situació L’església del monestir de Camprodon, únic element que ens ha pervingut de l’antic cenobi, es troba a la Vila de Dalt, a la dreta del Ritort i al peu de la Costinyola, vers el cantó que dona al coll d’Ares, molt a la vora de l’església parroquial de Santa Maria i dominant el Planet Vista aèria del conjunt de l’església de Santa Maria, a primer terme i del monestir, des de ponent, a segon terme J Pagans-TAVISA Una vista de l’església del monestir de Camprodon des de llevant J Pagans-TAVISA Mapa 256M781 Situació 31TDG479851 JVV Excloem d'aquí l’antic terme municipal de Beget, agregat a…
L’art del segle XIII
Art gòtic
Interior vers ponent de la nau central de la Seu Vella de Lleida La primera pedra de la catedral es collocà el 1203 i l’edifici es va consagrar el 1278 Enciclopèdia Catalana – XGoñi El període que descriu aquest capítol és, en la història de l’art, una època de transició que s’intentarà explicar tenint en compte un ampli marge cronològic pel que fa a l’inici, i un límit final precís, el 1291, any en què finalitza el regnat d’Alfons II i comença el de Jaume II A partir d’aquest moment, durant el regnat de Jaume II 1291-1327, l’art gòtic es va desenvolupar a Catalunya en tota la seva plenitud…
Santa Maria de Vallverd (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…
Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Capçalera de Santa Maria de Castelló d’Empúries L’església parroquial de Castelló d’Empúries va ser bastida a partir del final del segle XIII amb la voluntat que esdevingués seu d’un recuperat bisbat d’Empúries Els comtes d’Empúries i els burgesos de la vila foren els principals valedors d’aquesta reivindicació, que mai no van assolir per l’oposició dels bisbes de Girona L’absis major, amb els seus esvelts finestrals i les tres capelles radials, s’aparta del tipus més corrent de capçalera d’església parroquial gòtica catalana perquè els seus constructors perseguien una monumentalitat que s’…
L’art romànic a l’Anoia
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d'Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté La comarca de l’Anoia té actualment un interès especial, pel que fa al coneixement de l’arquitectura civil i militar catalana, per tres motius principals En primer lloc, atès que apareix com un bon mo del de territori organitzat en castells termenats, en part abans de l’any 1000 i,…
Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV
Art gòtic
Arquitectura conventual del segle XV a Barcelona PJFiguerola Al segle XV les monumentals catedrals, monestirs i convents catalans d’estil gòtic ja estaven bastits en la seva major part La tasca constructiva d’aquest segle consistí majoritàriament en l’acabament de les obres religioses començades anteriorment i en l’inici d’importants obres d’arquitectura civil castells, palaus, hospitals, drassanes, etc L’alentiment de la febre constructiva en aquest període va ser causat bàsicament per la crisi demogràfica i econòmica que s’estengué durant molt de temps Barcelona no fou aliena al panorama…
L’organització territorial religiosa del Solsonès
Art romànic
La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…