Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
Polaris
Míssil mar-sòl nord-americà, proveït d’un cap nuclear, concebut per a ésser llançat des de submarins atòmics submergits.
Les primeres proves d’aquests míssils amb el nom de Polaris foren efectuades el 1961 Els Polaris són llançats per l’acció de l’aire comprimit i no engeguen llurs motors, de combustible sòlid, fins a uns 25 m de la superfície de l’aigua, i tenen un sistema de comandament automàtic propi accionat segons les ordres donades per un ordinador disposat en el mateix projectil Els primers Polaris tenien un abast de 2 000 km, però els constants perfeccionaments permeteren de superar els 4 000 km El 1978 hom començà a retirar-los del servei i a substituir-los pels Poseidon i, posteriorment…
operació Llibertat Duradora
Militar
Operació militar a l'Afganistan iniciada el 7 d’octubre de 2001 en resposta als atemptats terroristes de l’onze de setembre.
Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, s’emmarca en la guerra global contra el terrorisme impulsada des del govern nord-americà presidit per George W Bush i continuada pel president Barack Obama 2009 L’enderrocament del règim dels talibans , que havia donat protecció a l’organització Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden , fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai, elegit el 2004 La…
República de la Barcelona Colombiana
Demarcació politicoadministrativa històrica, de duració efímera, que existí en el que és avui territori veneçolà.
Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció de Caracas Més…
Ramon Vidal i Casals
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic escolapi.
Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement…
Miquel II
Història
Emperador d’Orient (820-829).
De família humil, aconseguí el comandament de la guàrdia palatina Empresonat i condemnat a causa d’un complot, a la mort de Lleó V fou alliberat i proclamat emperador, i amb ell restà instituïda la dinastia Amoriana o Frígia Es mostrà tolerant amb els iconòlatres i el 821 defensà Constantinoble d’un atac fortíssim del general Tomàs de Capadòcia, que, amb l’ajut del califa de Bagdad, s’havia fet proclamar emperador per les milícies de l’Àsia Menor Miquel el capturà i el féu executar 823 Durant el seu regnat, els àrabs procedents de la península Ibèrica ocuparen Creta 824, i uns…
Junta Provisional de Govern de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona el 17 de juliol de 1854, arran de l’aixecament revolucionari a tot l’Estat espanyol.
Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a…
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat…
desastre d’Annual
Militar
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d’Annual (o Anouâl), al nord del Marroc, posició establerta pel general Fernández Silvestre.
Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d’Abd-el-Krim L’intent de proveir la localitat d’Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d’Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l’apropament dels marroquins a Melilla Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d’haver encoratjat l’operació sense tenir-ne coneixement l’alt comandament militar La discussió sobre les responsabilitats d’…
Manuel Belgrano
Història
General argentí, un dels capitosts de la independència de l’Argentina.
Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el creador de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina