Resultats de la cerca

Estudià al taller de Thomas Couture, però els seus veritables mestres foren els pintors clàssics, dels quals prengué el tema, la composició i la tècnica Així, hom veu l’influx de Giorgione i Rafael en El dinar campestre 1863 Musée d’Orsay, París, veritable peça d’escàndol al Salon des Réfusés del 1863, per la temàtica i per la composició, que tracta de produir un efecte de plein air i que contrasta els tons foscs dels vestits dels dos homes amb la taca clara de la dona nua a primer terme També escandalitzà Olympia 1865 Musée d’Orsay, que, inspirada en les Venus de Giorgione i el Ticià, esdevé…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…

Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida…

Vida La seva formació musical s’inicià al cor del King’s College de Cambridge al febrer del 1824 Fou considerat un veritable prodigi musical, i dos anys més tard, el 1826, pogué ingressar a la Royal Academy of Music, a Londres, on estudià violí i piano i després, per tal d’ampliar els seus coneixements, composició sota el guiatge de William Crotch Se sap que durant aquest període feu algun concert de piano, començà a destacar com a intèrpret d’aquest instrument i, fins i tot, intervingué com a cantant en alguna representació operística Les seves primeres composicions daten del 1831-32 entre…

Formació Fill de Josep Cervelló , s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment 1948-52 feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats , i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb JM Roma…

Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta abandonà l’…

Situació Vista general de l’església avui totalment enderrocada, tal com era l’any 1958 Arxiu Fotogràfic Viñallonga El santuari de la Mare de Déu de Bellero era situat als afores del poble de Son, cap al sud JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH437201 Història No hem trobat notícies documentals d’aquesta església, que s’ensulsià entre el 1958 i el 1960 i que fou totalment aterrada posteriorment MLIC-JAA Església Absis de l’església, segons una antiga fotografia d’arxiu Arxiu Històric de les Valls d’Àneu El coneixement que tenim d’aquesta església, a partir d’algunes fotografies anteriors al seu…

Vida Començà els seus estudis musicals de petit, però la voluntat de la seva família de convertir-lo en advocat, sumada a una llarga malaltia, feu que els abandonés durant un llarg període de temps Estudià la carrera de dret, si bé la música continuà essent el seu principal centre d’interès A partir del 1840 hagué de treballar com a periodista per tal d’ajudar econòmicament la seva família, però l’any següent aconseguí de publicar les seves primeres obres, un recull de sis cançons Entre el 1849 i el 1851 fruí d’una beca que li permeté estudiar amb N Gade a Copenhaguen i amb EF Richter a…

Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu de l’Acadèmia…

El 1591 era al taller de T Verhaecht Amb A van Noort aprengué la tècnica pictòrica, que l’adreçà molt aviat a Itàlia 1600 Aquest viatge l’endinsà en l’òptica plàstica italiana Ticià, A Mantegna, els Carracci, Miquel Àngel i àdhuc Caravaggio el colpiren A les seves primeres obres és palès un fort eclecticisme estilístic Havent tornat a Anvers 1609, fou nomenat pintor de cambra i es casà amb Isabella Brandt La seva cotització artística era forta i es veié necessitat de collaboradors Frans Snyders i Peter de Vos per a les natures mortes Wildens i Van Uden per als paisatges Pel que fa a les…