Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Sant Bernabé o Sant Marrambeu de Miralpeix (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-13328 Situació 31TCG222485 Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga És una pista una mica difícil que al cap de 1 700…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
Teixidor
El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del…
geoparc
Àrea amb expressió territorial i límits ben definits, que conté un nombre significatiu de llocs d’interès geològic de particular importància, raresa o rellevància escènica o estètica, i amb molt interès historicocultural i riquesa en biodiversitat.
Fou definit per la UNESCO amb la finalitat de protegir la geodiversitat i divulgar el patrimoni geològic entre el públic general Impulsats des del 2001, 17 geoparcs europeus i 8 de la Xina el 2004 crearen la Xarxa Global de Geoparcs El novembre del 2015 els estats membres ratificaren la creació dels Geoparcs Globals de la UNESCO , que el 2018 comprenia 140 d’aquestes àrees en 38 estats Als Països Catalans en formen part el Geoparc de la Catalunya Central , aprovat el 2015, i el Geoparc Conca de Tremp – Montsec 2018 Amb una extensió d’uns 1200 km 2 , el Geoparc de la Catalunya Central inclou…
Altaj
República de la Federació Russa.
La capital és Gorno-Altajsk 46 434 h 1989 Limita al S amb la República de Mongòlia i amb la Xina Als seus límits hi ha el pic més alt d’Altai Belukha, 4 506 m El clima és continental la temperatura oscilla al gener entre els -12°C i els -31,8°C, i al juliol entre els 9°C i els 18°C Els rius pertanyen a les conques dels Katun’ i Bia, amb grans reserves d’energia Hi ha un gran llac, el Telec A la part nord-oest, als vessants de les muntanyes i a les valls, els sòls són de terra negra, i a la resta del territori, muntanyosos de podzol El bosc ocupa el 25% de la superfície Aproximadament el 30%…
Alentejo
Divisió administrativa
Antiga regió del S de Portugal situada entre el Tajo i la serra de l’Algarve.
Dividida en Alt Alentejo actualment districtes de Portalegre i d’Évora i Baix Alentejo actualment districte de Beja i un terç del de Setúbal, constitueix un peneplà amb una alçada mitjana de 200-300 m hi destaquen la serra de São Mamede 1 025 m i la serra d’Ossa 698 m Els rius s’agrupen en quatre conques la del Tejo, la del Sorraia, la del Sado i la del Mira El clima és continental i la vegetació típica és formada per alzinars i suredes Poc poblada, hi predomina la propietat latifundista amb el conreu extensiu de cereals Hi és important la ramaderia porcina i ovina i el cabrum L’…
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als…
Montardo
La vila d’Arties i el Montardo d’Aran , al fons
© Fototeca.cat
Massís
Massís del Pirineu axial, entre la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.
Situat entre els massissos del Besiberri i de Colomers i entre les conques de la Garona Valarties i del Segre Noguera de Tor, malgrat la seva altitud relativament modesta 2833 m, destaca dels altres per la seva situació més nòrdica, el seu aïllament relatiu i la seva importància hidrogràfica Passat el port de Caldes 2530 m i les agulles de Mangades 2623, 2628 i 2661 m alt, s’arriba pel NW al coll de Montardo 2781 m alt, que baixa ràpidament cap al S port de Collcrestada, 2475 m Al NW del coll arrenquen del cim del Montardo tres serres, que davallen escalonadament la de Montardo , al NW 2678 m…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina