Resultats de la cerca

Fundat a l’abril del 1951, la seva primera denominació fou Club Lista Azul Inicialment practicà el futbol, però poc després se centrà en l’hoquei sobre patins La temporada 1955-56 assolí l’ascens a la màxima categoria estatal, on jugà catorze temporades en quatre etapes diferents El 1993 adoptà el nom actual sota la presidència de Lluís Martínez Ribas i es consolidà a l’OK Lliga Esdevingué el primer club lleidatà que es classificà per a jugar en una competició europea, la Copa de la CERS 2002, on participà en tres ocasions La temporada 2002-03 fou finalista d’aquesta competició,…

Fundat el 1968, fou continuador de diversos clubs constituïts prèviament El primer equip de la població fou el JACE Calella, que debutà en les competicions federatives l’any 1941 Fou campió de tercera catalana 1942 i el 1944 aconseguí l’ascens a primera El 1948 guanyà la Copa Hernán Després de l’aparició de la Lliga estatal l’any 1957 i d’una reestructuració de les categories territorials baixà de categoria fins a desaparèixer l’any 1965 Poc després es creà el Club San Fernando de Calella i la temporada 1968-69 es fundà l’actual CB Calella En la seva primera temporada fou campió de tercera…

Situada a l’estuari del Trave, és port fluvial Té indústries diverses i drassanes Fundada el 1143 per Adolf II, comte de Holstein, sobre les ruïnes d’una antiga vila destruïda pels eslaus el 1139, el 1158 fou cedida a Enric el Lleó, el qual li atorgà una carta de drets comunals Després de la victòria de Bornhöved contra els danesos 1227 la ciutat consolidà la seva independència, atorgada el 1226 per Frederic II Al s XIII experimentà un gran apogeu econòmic monopoli del comerç amb la Bàltica i l’Europa del nord i esdevingué capdavantera de la Hansa En declinar aquesta, la ciutat també decaigué…

En temporada estable, hi actuaren músics com Johnny Griffin, Buddy Tate, Pony Poindexter, Lou Bennett, Tete Montoliu, Ben Webster, Josep M Farràs i molts altres Situat en un soterrani i amb una capacitat molt limitada, el local, d’excellents condicions acústiques per a la producció de jazz , fou un dels més importants dels Països Catalans El 1982, emprant altres espais, Jazz Terrassa començà a organitzar el Festival de Jazz, que se celebrà anualment de manera ininterrompuda i aviat es consolidà entre els més prestigiosos de l’Estat espanyol La Jazz Cava fou clausurada el 1985 per problemes…

El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la Generalitat,…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…

Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘Pavelló…

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà Moody's Mood…

Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett,   A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…