Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé…
Tabac i malalties broncopulmonars cròniques
Les vies respiratòries i els pulmons són les estructures de l’organisme que reben més directament els efectes del tabaquisme Les repercussions broncopulmonars de l’exposició prolongada al fum del tabac són diverses, tenint en compte els efectes nocius produïts per les nombroses substàncies tòxiques que conté Diverses substàncies contingudes en el fum del tabac irriten la mucosa respiratòria i provoquen, per consegüent, un augment de la producció de secrecions mucoses Alhora, però, algunes d’aquestes substàncies tenen una acció inhibidora del moviment dels cilis, apèndixs de les cèllules de la…
Sistema immunitari
S’anomena sistema immunitari , o impròpiament immunològic el conjunt format per un ampli grup d’elements orgànics —diversos tipus de teixits, cèllules i molècules proteiques presents a la sang— que a través de nombrosos mecanismes constitueixen la defensa de l’organisme contra elements estranys potencialment perillosos, fonamentalment els microorganismes Per tant, també és anomenat sistema de defensa orgànica De fet, encara que no puguem observar-ho directament, i fins i tot sense que en siguem conscients, estem desenvolupant una lluita constant per la nostra supervivència davant de multitud…
Febre tifoide
Patologia humana
Definició La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià transmesa en general per begudes o aliments contaminats que origina síndrome febril, mal de cap i molèsties o dolor abdominal El trastorn, endèmic en algunes regions tropicals del planeta i que encara incideix amb una certa freqüència al nostre medi, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes d’iniciats els símptomes tanmateix, però, pot causar complicacions greus, com ara perforació intestinal o hemorràgies internes que se solen prevenir amb la instauració del tractament antibiòtic adequat en les fases…
Associació de Cronistes Oficials del Regne de València
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1954, en el marc de la celebració de la I Asamblea de Cronistas de la Provincia de Valencia, que agrupa els cronistes del País Valencià.
Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39 Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la « Vulgarización de…
Francesc Diago
Historiografia catalana
Historiador.
Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…
Illes Marshall

Aspecte de les costes de les Illes Marshall
Estat
Estat del Pacífic occidental, que comprèn un grup d’illes situades a l’E de les illes Carolines i al NW de les Gilbert; la capital és Dalap-Uliga-Darrit, a l’atol de Majuro.
És format per dues cadenes paralleles d’atols corallins Ratak a l’E i Ralik a l’W El clima és calorós, i rep els vents alisis del NE sovint és sotmès a la influència dels tifons del Pacífic La població és formada per micronesis Hi té importància la pesca i l’exportació de copra En 1947-82, sota tutela nord-americana, formaren part de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària i esdevingueren una base militar Hom hi dugué a terme proves amb armament nuclear més de 60 entre els anys 1946 i 1958 i convencional que afectaren sobretot els atols d'Enewetak i Bikini El 1982 les illes Marshall…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
Tortuga d’aigua ibèrica
Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina