El cruixidell (Miliaria calandra) presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos. Es tracta d’un moixó grosset (18 cm), amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques.
Xavier Parellada.
(Miliaria [=Emberiza] calandra). El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud (desapareix per sobre dels 1100-1300 m) i disminuir la temperatura (no se’l troba per sota de la isoterma d’agost de 16-17°C); això fa que falti o que sigui molt escàs en una bona part dels Pirineus o Andorra. És un ocell sedentari, si bé pot realitzar, cap a la tardor, moviments de fugida del fred i de les zones muntanyoses. Així mateix, pot presentar un cert nomadisme postreproductor cap al final d’agost, que el pot allunyar dels seus territoris habituals. Aquests territoris, però, si són bons, són ocupats any darrere any pels mateixos individus. L’hivern poden afegir-se a la nostra població indígena individus d’origen centreuropeu. El pas de la tardor té lloc durant l’octubre, mentre que el de la primavera s’estén des de mitjan març fins al final d’abril o el maig, segons la zona.
Àrea de nidificació del cruixidell (Miliaria calandra) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La reproducció té lloc des del final d’abril o començament de maig fins al juliol, si bé els mascles més dominants de l’estol ja poden començar a ocupar els seus territoris, si fa bo, pel febrer. En bones zones, els territoris dels cruixidells són molt petits i es troben bastant atapeïts. L’hàbitat més favorable correspon als camps de conreus de cereals o farratge que alternen tot sovint amb erms, guarets i garriga. Camins o carreteres, entre la vegetació de les quals podem tot sovint trobar el niu, poden ser una altra manera de trencar l’uniformitat d’aquests camps, els quals han de tenir també talaies des d’on cantar.
El niu, construït a poca altura o arran de terra, és fet exclusivament per la femella. Es dona el cas que els territoris de deambulació de les femelles, en zones favorables, són més grans que els territoris defensats pels mascles. En aquestes deambulacions les femelles poden copular amb diversos mascles, i produir-se, per tant, una inseguretat en la paternitat dels polls. Això fa que els mascles de cruixidell rarament s’ocupin de la llocada, i es concentrin a defensar el seu territori i intentar, a través del cant, atreure més femelles. És per això que es pot sentir el mascle cantant al llarg de tot el període reproductor. En finalitzar la reproducció es formen estols de joves i femelles, als quals s’uneixen també els mascles, i comencen a vagar per erms, horts, conreus, camps d’ametllers, etc. Eviten les zones forestals, tant en aquesta època com en la reproductora. Els mascles, un cop acabada la muda, continuen cantant, encara que esporàdicament i en dies de sol, durant una bona part de l’hivern. L’arribada del bon temps estimula el comportament territorial, i es produeix progressivament el desmembrament dels estols.