Àrea de nidificació del martinet menut (lxobrychus minutus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià. Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca. Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai (Noguera) i en estanys o basses de reg a Raïmat (Segrià) o la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
El pas de primavera és més evident que el de tardor; les primeres dades són del final de març, però la majoria dels martinets menuts arriben durant tot l’abril, i es perllonga el pas dels ocells tardans fins a la darreria de maig. Els ocells romanen als seus indrets de nidificació des de l’abril fins al final d’agost i setembre; comencen a pondre els darrers dies de maig i continuen tot el juny. Del pas de tardor hi ha només unes poques observacions a l’agost i una de molt tardana al delta de l’Ebre el 21.10.81.
El martinet menut viu en una àmplia varietat d’ambients palustres, com vores de rius, embassaments artificials, estanys, basses de reg i llacunes litorals, però sempre en zones d’aigües estanyades o de corrent lent de la terra baixa, mai per sobre dels 400 m d’altitud. Ocupa els marges amb canyissars o bogars, canyars, salzedes i altres menes de boscs de ribera amb una vegetació densa a la vora de l’aigua. Al delta de l’Ebre ocupa les vores del riu, els ullals i les llacunes litorals, i mostra una preferència marcada pels canyissars alts i espessos, sobretot als marges del riu i al costat dels canals o petits estanyols envoltats pels canyissos.
Aquest ocell és una espècie solitària i amagadissa que nia a la major part de les zones humides del litoral. Al Rosselló sembla escàs i, per exemple, a l’estany de Canet, el 1983 només niaven 3 o 4 parelles. A Catalunya és ben repartit, i fins i tot és comú en algunes localitats, amb una població avaluada en 100-150 parelles, concentrades principalment a l’Empordà, al delta del Llobregat, i sobretot al delta de l’Ebre, on nien 70-90 parelles. Al País Valencià es coneixen molt poques dades quantitatives, però sembla estès i localment comú; nia a Almenara (Plana Baixa), l’albufera de València, el marjal de Xeresa (Safor) —on el 1984 van niar dues parelles—, l’albufera del Fondo i els marjals de Santa Pola. Com hem comentat, ha niat a l’albufera d’Alcúdia, a Mallorca, i tot i que no es coneixen dades recents, podria continuar fentho en aquesta localitat o en altres d’adients, poc visitades. Finalment, als canyissars de Son Bou (Menorca) hi ha dues dades estivals (un exemplar el 20.05.77 i un altre el 11.06.77), que fan pensar en una possible nidificadó, que d’altra banda no es va poder comprovar ni s’ha repetit.