Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
L’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins; sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat. Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans. Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen (força més gran a Catalunya) i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi exclusiva. La seva mida petita, el vol rasant entre les onades, l’hàbitat pelàgic i l’activitat crepuscular i nocturna expliquen l’aparença d’ocell rar i escàs que, a més, sol vagarejar en solitari. Si tenim presents encara les escasses prospeccions fetes des d’embarcacions, cal pensar que és un ocell molt més comú que no sembla a primer cop d’ull. Quan les observacions han estat nombroses, s’ha comprovat que l’ocell de tempesta és present en el decurs de tot l’any a les costes continentals, i que prefereix les aigües allunyades, més enllà de la plataforma continental. Les observacions fetes prop del litoral solen coincidir amb vents de llevant o amb tempestes que els empenyen cap a terra, fet que els ha donat el nom.
Més de la meitat de les observacions recollides en aigües costaneres continentals són d’ocells solitaris; sol ésser a la primavera quan es veuen petits grups de fins a mitja dotzena d’exemplars. Tanmateix, cal fer esment d’una citació feta a Almenara (Plana Alta) de 300 exemplars el 10.01.80. A les Balears, aquest petrell és més fàcil de veure des de la costa, o molt a prop d’ella, durant l’època de cria, però en qualsevol mes de l’any pot ésser detectat mar endins, àdhuc a mig camí entre l’arxipèlag i el continent.
Aquest petit ocell marí només nia en illots a tota la Mediterrània. Actualment, hom desconeix si encara nia en algun illot de Catalunya o del País Valencià, llevat dels Columbrets; possiblement ho ha fet a les illes Medes, ja que molt a prop d’elles es trobà un individu jove no volander posat a la mar; a més, per aquesta zona (Empordà) se’n continuen veient durant l’època reproductora. També ha niat a l’illot de Benidorm i és possible que encara niï en algun altre illot meridional. A les Balears cria a sa Dragonera, Cabrera (31 parelles censades l’any 1974), Formentera i altres illots menors de Mallorca i les Pitiüses; potser encara nia a es Vedrà i es Vedranell, on ho feia antigament. De Menorca no existeixen evidències de cria i hi és un ocell excepcional. Als Columbrets, se n’estimà una població reproductora d’unes 200 parelles.
Dipositen un sol ou cap al final d’abril, encara que no existeix una sincronia absoluta, i el maig tenen lloc les postes. Els polls volen al començament de juliol. S’instal·len en qualsevol tipus de forat, cova o sota pedres, en illots accidentats o rocosos, on poden conviure amb altres individus, àdhuc amb baldrigues.