Resultats de la cerca

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

Situació Espectacular vista aèria de Guimerà, amb les restes del castell a la part alta i la vila esglaonada al vessant de migdia del turó del castell ECSA-J Todó El poble de Guimerà és situat al curs mitjà de la vall del Riu Corb, a la riba dreta, esglaonat al vessant de migdia del turó del castell, nucli primigeni de la vila Mapa 34-15 390 Situació 31TCG488034 S’arriba a Guimerà des de Tàrrega per la carretera C-240 Abans de travessar el Riu Corb i arribar a Ciutadilla, cal prendre a mà esquerra la carretera local L-241 que mena a Guimerà JDM-CPO Història Les…

L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja

Dimorphodon macronyx , l’única espècie del gènere, data del Liàsic inferior d’Anglaterra

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…

La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…

L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja al s XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges